Cafè: bo o dolent?

El cafè allarga la vida?

Aquests dies s’han publicat dos estudis sobre el cafè que han causat un cert rebombori perquè estableixen una relació entre el consum de cafè i l’increment de l’esperança de vida. Són bones notícies, però abans de llançar-nos a beure’n pel broc gros, cal posar-les en el seu context: malauradament, en nutrició humana les coses no són tan senzilles ni els estudis solen ser mai tan concloents.

Què diuen realment aquests estudis?

El cafè és ric en substàncies saludables i hi ha molts estudis recents i més antics que ho confirmen: a banda de la cafeïna, conté unes 1.000 substàncies amb activitat biològica (compostos fenòlics, polifenols, àcid clorogènic, terpens, etc.) que tenen beneficis per a la salut i que poden ajudar a prevenir algunes malalties com la diabetis II, l’Alzheimer o el Parkinson. Però no ens enganyem, el cafè no és un medicament: per prevenir la diabetis II, per exemple, és infinitament més efectiu moderar el consum de sucres lliures que no pas prendre cafè.

Aquest dos nous estudis, un fet a Europa i l’altre als Estats Units, proporcionen nous arguments a favor del cafè, però hem de recordar que són estudis observacionals, és a dir, que no estableixen causa-efecte sinó correlacions: han observat que les persones que prenen tres tasses de cafè al dia poden reduir la mortalitat entre un 8 i un 18%. Això no és el mateix que afirmar que tres tasses de cafè redueixen la mortalitat. En ciència, la diferència és significativa. Un exemple clàssic: podem fer un estudi que observi que les persones que porten ulleres són més intel·ligents (correlació), però mai podrem concloure que el fet de portar ulleres ens farà més intel·ligents (causalitat). En aquest estudi, la reducció de la mortalitat podria ser a causa del cafè, però també podria ser que les persones que en prenen més tinguin un nivell econòmic alt (i estadísticament, més diners vol dir més salut) o que fan més esport: amb aquest estudi no ho podem saber, perquè només observa què passa i no analitza per què passa. De fet, els mateixos autors han dit que no es poden atribuir propietats saludables al cafè. Per tant, hem de relativitzar: el cafè segueix tenint els mateixos inconvenients i les mateixes virtuts i és tan saludable com ho era fa una setmana. No hi ha cap miracle nou.

Cafè sí, però dins d’una patró alimentari saludable

El cafè pot ser saludable, però si realment voleu millorar la vostra esperança i qualitat de vida, ni el cafè ni cap altre aliment aïllat, per saludable que sigui, són el camí. El que és realment important és tenir un bon patró alimentari, fer algun tipus d’activitat física de manera regular, dormir bé i tenir una bona gestió emocional, que són els quatre ingredients bàsics d’una vida saludable. Prendre cafè i no respectar aquests elements no té cap sentit i, si els respectem, podem prescindir perfectament del cafè. Una de les autores de l’estudi nord-americà, Veronica W. Setiawan, explica també que “la mortalitat reduïda era present amb independència de si el cafè era normal o descafeïnat”, el que suggereix els possibles avantatges per a la salut no estarien relacionats amb la cafeïna, sinó amb altres substàncies. I aquestes substàncies les podem obtenir d’altres aliments, en especial de verdures i fruites; aquestes sí que tenen una relació directa amb la reducció de la mortalitat! Tampoc és el mateix prendre tres cafès sols que posar-hi sempre sucre, una substància que hem de prendre amb molta moderació.

Qui ha de vigilar amb el cafè?

En nutrició hi ha poques veritats universals i no tot serveix per a tothom. Això, és clar, també val per al cafè. Per tant, malgrat les seves propietats saludables, no és un aliment per a tothom. Qui ha de vigilar amb el cafè?

• Les dones embarassades no n’haurien de prendre, ja que la cafeïna arriba al fetus.

• Les persones nervioses de mena, o  amb ansietat o estrès, que solen presentar continguts elevats de catecolamines (hormones de l’estrès) a l’organisme. El cafè no els ajuda gens perquè estimula la producció d’adrenalina i, per tant, pot agreujar la situació.

• També sembla que no és una bona idea prendre’l just després de llevar-nos, perquè interfereix en l’alliberament de cortisol, un procés natural del cos que es produeix just després de despertar-nos. Millor esperar uns 50 minuts.
• Per aquesta raó, tampoc es recomana prendre cafè sis hores abans d’anar a dormir, perquè pot interferir en els processos de la son i evitar que descansem de manera adequada.

• Tampoc és una bona idea prendre cafè després d’un àpat si tens problemes d’anèmia (falta de ferro), perquè el cafè conté substàncies com els oxalats que redueixen l’absorció d’aquest mineral en un 40%.

• Millor no prendre’l amb l’estómac buit, perquè estimula la producció d’àcid gàstric, el que pot provocar problemes estomacals.

• Per últim, si anem tot el dia cansats i només ens espavilem amb un cafè, o si “només som persones” al matí després de prendre un cafè, potser hauríem d’aprofundir en les causes reals del nostre cansament i adoptar estratègies que solucionin el problema de fons.

Per a la resta, gaudiu molt del cafè.

Adam Martín, expert en comunicació nutricional del DiR