Va ser horrorós. Hi va haver un dia que no podíem sortir de casa. Ara fa dos anys, en només tres setmanes, del 23 de març al 12 d’abril, la COVID-19 va fer set mil morts a Catalunya. Des d’aquell pic hem anat recuperant la normalitat. Tota? No encara. Continua pendent acabar amb l’obligació de portar la mascareta en interiors, cosa que afecta els gimnasos i els centres de fitness.
És cert, estem en les acaballes d’aquest malson. No obstant això, continua faltant valentia. De qui? El president d’Espanya, Pedro Sánchez, diu que la decisió és dels tècnics i els tècnics apunten al govern. I el govern d’aquí assegura que és cosa del govern d’allà, però que, si un cas, primer l’escola. I en aquest punt, el govern d’allà torna a tancar el cercle insistint amb els metges i els investigadors.
Aquesta situació és com un vodevil que no fa cap gràcia: els gimnasos estan oberts, però l’activitat s’ha de fer amb mascareta i això és un desastre. Amb les dades a la mà, hi ha un greu contra sentit. Miro d’explicar-lo. La gent més gran, de mitjana edat en amunt, encara no hi ha tornat. És a dir, als gimnasos hi falten els/les usuaris/usuàries que tothom sap que són els que més necessiten l’activitat física.
Dit d’una altra manera, allargant agònicament l’ús de la mascareta en interiors, les autoritats de salut fan fora dels gimnasos les persones que més els necessiten. Quina contradicció! Els metges són savis i saben molt bé com li costa a una persona gran mantenir la musculatura. I saben més bé encara que el camí per a mantenir-la és fer activitat física un parell de dies per setmana. Aquests metges també saben que això mateix es pot aplicar a l’elasticitat, que quan es perd costa molt de recuperar. O a l’activitat cardiovascular, que facilita la circulació sanguínia del cervell.
No estem parlant d’aspectes menors de la vida d’una persona. Al contrari. Per aquest motiu també és tan necessària la seva socialització, la capacitat de relacionar-se, cosa que es garanteix anant al gimnàs. Per tant, es miri com es miri, ara mateix la mascareta ja no té cap sentit perquè fa d’espantall i foragita dels gimnasos el col·lectiu que més necessitat té d’anar-hi.
I aquesta és la contradicció. Diuen que les autoritats de la salut vetllen per nosaltres. Deu ser veritat. Fins i tot posen anuncis a la tele aconsellant-nos a menjar correctament i animant-nos a fer activitat si volem ser més longeus. Però a la que bades, fan just el contrari: mantenint l’ús de la mascareta en interiors, s’allunya dels gimnasos al col·lectiu que més els necessita.
De què serveix haver descobert les bondats dels hàbits saludables, de cuidar-se i de menjar sense fer animalades, i a la vegada no poder fer activitat física –cosa que, per exemple, vol dir guanyar pes– només perquè el govern s’entossudeix a mantenir el carai de mascareta? Per què s’ha de condemnar a tanta gent gran a descuidar el seu cos –és a dir, el seu benestar– mantenint una prohibició que avui ja no té cap sentit?
A l’escola no, i als gimnasos, sí? Què és aquesta arbitrarietat? Fa dos anys vam aprendre que els indicadors de la incidència de la pandèmia eren sagrats. Els gimnasos vam estar tancats cent seixanta-quatre dies. Vam posar detectors de temperatura, ens vam adaptar al passaport COVID. Ho hem fet tot. Però ara, observant aquests mateixos indicadors, hem de denunciar que avui la COVID té una incidència mínima, petitíssima, i que, en canvi, no s’actua en conseqüència.
Què esperem? Què més ha de passar? La mascareta perjudica els gimnasos, lesiona els drets de la gent que hi vol fer activitat física i perjudica la salut de qui més s’ha de cuidar. Fins quan jugarem al gat i a la rata?
Les portes dels gimnasos estan obertes. Ara només falta que s’imposi el sentit comú: fora mascareta. Cada dia que passa l’error és més greu. Esperar un senyal diví per enviar-la a passeig, és un error injustificable.
Ramon Canela
Què en penses?