Tendim a pensar que la relació entre el càncer i l’alimentació és més aviat anecdòtica i fins fa poc teníem clar que la genètica era un dels factors més influents en el desenvolupament d’una malaltia com el càncer. La realitat però, és que només un 2% dels càncers es poden atribuir purament a factors genètics, tota la resta estan provocats per factors ambientals externs relacionats amb el nostre estil de vida. Aquestes dades han provocat un canvi de paradigma: abans consideràvem que la genètica era determinant: “ets el que diuen els teus gens”, ara sabem que els nostres gens canvien la seva expressió en funció del nostre entorn i per tant poden predisposar, però quasi bé mai determinar el curs d’una malaltia. En definitiva, en un context saludable, les probabilitats de patir càncer es redueixen significativament.
¿Però què significa un entorn saludable? Segons la Organització Mundial de la Salud, els tres factors que més influeixen en el risc de patir càncer són el consum de tabac i alcohol, una alimentació poc saludable (especialment degut a la ingesta reduïda de fruites i verdures) i el sedentarisme. Tenint en compte que aquests tres factors estan a les nostre mans i que s’estima que, si no canviem els nostres hàbits, l’any 2020 es diagnosticaran prop dels 22 milions de casos de càncer en tot el mon (gairebé el doble que els casos diagnosticats l’any 2012), és especialment important fer prevenció d’aquesta malaltia des de la promoció d’hàbits saludables. En aquest article, ens centrarem en l’alimentació.
Alimentació per a la prevenció del càncer
Els dietistes-nutricionistes, i també aquella part de la població que segueix les nostres recomanacions, tenim la sort que quan establim unes pautes d’alimentació saludables per a prevenir una malaltia com el càncer, ens serveixen també per fer prevenció de pràcticament totes les malalties cròniques (diabetis, malaltia cardiovascular, etc.). En certa manera, té sentit que sigui així, ja que una alimentació adequada és la que ens assegura un estat òptim de salut en totes les etapes de la vida.
Si pogués resumir en què consisteix una alimentació saludable en una frase, segurament diria que cal basar l’alimentació en aliments integrals d’origen vegetal. Una vegada dit això, però, hi ha moltes aproximacions possibles. Hi ha una aproximació que consisteix en explicar els grups d’aliments que si o si cal introduir en l’alimentació de cada dia. Aquesta és la meva preferida ja que té una aplicació immediata i fa que els aliments “no tan saludables” passin a la categoria de condiments opcionals o ingredients que animen els nostres plats sense ser-ne els protagonistes.
Entenem per aliment integral d’origen vegetal aquell que no ha patit cap modificació o procés industrial que hagi modificat excessivament les seves característiques nutricionals. A continuació esmentarem els grups d’aliments que cal introduir en l’alimentació diària així com quines propietats els fan especialment beneficiosos per la prevenció del càncer.
Cereals integrals
La fibra és el seu component estrella per a la prevenció del càncer (especialment per al càncer de colon i de mama). La recomanació de consum diària és de 30-35g al dia i actualment, els espanyols en consumim 15-18g. La regulació del trànsit intestinal evita que les toxines estiguin massa temps en contacte amb la paret intestinal i siguin absorbides per l’organisme. Aquestes toxines poden provocar mutacions a les cèl·lules i per tant la fibra ajuda a la primera fase de la malaltia.
L’arròs integral, el mill, l’ordi, el blat, el fajol o el blat de moro són cereals integrals. Si n’haguéssim de destacar algun en relació al càncer, seria la civada per el seu alt contingut en betaglucans. El colesterol elevat s’ha relacionat amb un augment del risc de patir càncer de mama i aquesta fibra soluble ens ajuda a mantenir-ne uns nivells adequats.
Llegums
Els fitats, també coneguts com a àcid fític, són uns compostos presents en gairebé tots els vegetals i en altes concentracions en el grup de les llegums. Aquest compost és essencial en les etapes de prevenció del càncer ja que pot inhibir la formació de radicals lliures derivats del ferro. Això fa referència a la primera fase de la malaltia ja que els radicals lliures són molècules molt reactives que promouen mutacions en les cèl·lules. Els fitats, a més a més, també poden inhibir la matriu metaloproteinasa, és a dir, el conjunt d’enzims que permeten al tumor la invasió de teixits perifèrics i la metàstasi.
Les llenties, els cigrons, la mongeta blanca, la mongeta pinta, els pèsols i l’azuki són llegums. La soja, és segurament l’aliment més controvertit en relació al càncer, pel conjunt de mites que l’han associat amb el càncer de mama. La soja és la font per excel·lència d’isoflavones, un tipus de fitoestrògen que, en comparació als estrògens d’origen animal és molt més dèbil i té uns efectes molt diferents a l’organisme. De fet, el consum de soja des de la infància s’ha relacionat amb una disminució del risc de patir càncer de mama en la edat adulta i també amb un augment de la supervivència en les dones que la consumeixen durant la malaltia.
Fruites i verdures:
Els vegetals en general, han hagut de desenvolupar mecanismes per a contrarestar els efectes dels radicals lliures que es produeixen durant la fotosíntesis. Aquests mecanismes s’anomenen antioxidants, els pigments vegetals que, a més a més d’atorgar una varietat de colors a les fruites i les verdures, tenen la capacitat de bloquejar els efectes perjudicials dels radicals lliures.
Els humans depenem del consum de fruites i verdures per a disposar de prou mecanismes antioxidants i és per això que en l’actualitat, patim les conseqüències d’una alimentació pobre en aquests grups d’aliments.
Dins del grup de les fruites i les verdures, en podem destacar 4 d’especialment beneficiosos per a la prevenció del càncer:
Verdures de fulla verda
La clorofil·la és un dels pigments més potents a l’hora de neutralitzar carcinògens potencials dels aliments i del medi, i aquest grup de verdures és el que en conté la major concentració. La bleda, els espinacs, tots els tipus d’enciam, escarola, etc. Són components del grup de les verdures de fulla verda.
Verdures crucíferes
El Sulforafà és una substància que es forma exclusivament en el grup de les verdures crucíferes i es capaç d’evitar mutacions en el material genètic de les cèl·lules. També es capaç de potenciar el sistema immunitari, concretament l’activació dels mecanismes de destrucció de cèl·lules cancerígenes (especialment en cèl·lules mare de càncer de mama). Per últim ha demostrat ser eficaç a l’hora d’evitar que el càncer migri als teixits perifèrics i faci metàstasis. D’aquesta manera, el consum de ruca, créixens, rave, col (llombarda, Kale, de bruseles, …), bróquil, coliflor, etc. poden ajudar en la primera, segona i quarta fase de la malaltia.
Fruits vermells
Les fruites en general tenen una alta concentració d’antioxidants, però els fruits vermells en són la font per excel·lència. Aquest grup d’aliments són rics en antioxidants de tipus antocianines, que atorguen el color vermell, púrpura o blau als fruits. En aquest grup hi trobem les maduixes, nabius, mores, etc.
Fruits secs i Llavors
Els fruits secs i les llavors són rics en vitamina C, un compost antioxidant capaç d’evitar la formació de substàncies cancerígenes presents en els aliments com les nitrosamines. Aquest grup d’aliments, però també és ric en fibra i es pot considerar la font més saludable de greix per tractar-se d’un aliment integral. Les nous, les ametlles, els festucs, els anacards, les llavors de girasol, etc. Formen part del grup dels fruits secs i les llavors. Si n’haguéssim de destacar un, serien les llavors de lli per el seu altíssim contingut en lignans, un fitoestrògen d’activitat feble que ha resultat ser efectiu en la prevenció del càncer de mama.
Alimentació per al tractament del càncer
Mai hem d’oblidar que l’alimentació és una eina preventiva i que en relació al càncer, sempre ha d’anar acompanyada d’un tractament per part d’un equip multidisciplinar. En la majoria dels càncers, però, les primeres dues fases poden durar fins a 40 anys i en una malaltia de tant llarga progressió, la línia entre la prevenció i el tractament és molt difícil de traçar. L’alimentació que ens ajuda a prevenir el càncer és la mateixa que ens ajuda a tractar-lo, però el paper de l’alimentació és molt més clau en la primera i la segona fase de la malaltia.
És cert, però, que hi ha un conjunt d’aliments que han demostrat ser especialment beneficiosos a l’hora de frenar el creixement tumoral i la metàstasis. En aquests casos, estem entrant en el camp de les teràpies integratives, és a dir, un conjunt de pràctiques que sense estar recolzades per estudis de nivell d’evidència màxima, compleixen tres factors: són fàcils d’aplicar, no tenen efectes adversos i aparentment aporten un benefici per el pacient. En una malaltia com el càncer, no podem tancar cap porta i menys quan es tracta d’afegir uns quants xampinyons cada dia, especiar els plats amb cúrcuma, menjar moniatos aprofitant la temporada i beure una tassa de té verd cada dia.
Què en penses?