Torna la Mercè. Coses de la pandèmia, encara ens arriba tímida, com si li costés deixar-se anar. Però Barcelona sempre hi és i quan s’acosta la festa major torna a ser ella mateixa, la ciutat que vol ser feliç.
Barcelona és moltes coses. També és la ciutat del DiR. Som una grandíssima petita part de la ciutat. Pels nostres 22 clubs cada setmana hi passen milers de barcelonins. Els nostres clubs són un espectacle de vida. El DiR és una immensa policromia de maneres de fer i de pensar. A la ciutat hi ha poques realitats tan diverses i intergeneracionals.
Coincidint amb la Mercè ’21, reivindiquem el nostre compromís amb Barcelona. Fa quaranta-dos anys que treballem per socialitzar l’activitat física. Des de l’obertura del nostre primer gimnàs al barri del Guinardó, hem ajudat Barcelona a ser una ciutat més sana.
Sabem que quan s’ho proposa, Barcelona és una ciutat imparable. Per aquesta raó, una vegada hàgim festejat aquesta Mercè, Barcelona s’ha de tornar a mirar al mirall perquè Barcelona ha de ser com ens l’imaginem.
Hi ha una certa unanimitat amb que els carrers no acaben de brillar i que a cada bugada es perd un llençol. Aquesta sensació també s’ha estès al món de l’esport. Ja no som una gran capital europea que acull esdeveniments esportius que ens projectin al món.
La Barcelona olímpica s’ha difuminat. Aquella Barcelona que, orgullosa i atrevida, es deia a ella mateixa que s’havia de posar guapa, ara és un record. Avui costa reconèixer Barcelona, segurament la millor ciutat del món.
A l’hora de posar-se guapa, sembla com si Barcelona hagués de trencar murs i dogmes. És una llàstima. De fet, hi ha dogmes que també ens afecten. Parlo de l’obsessió d’alguns dels dirigents esportius de l’ajuntament. No volen veure el DiR com el que som: una font de vida, una part essencial de la Barcelona que vol estar bé.
És difícil d’entendre, per exemple, que l’ajuntament gasti diners públics –que són de tots– per fer publicitat gratuïta únicament dels concessionaris de gimnasos municipals. Aquesta manera d’actuar topa amb el que hauria de ser un objectiu compartit, que la salut i l’activitat física arribi a tothom, al marge de qui dóna el servei. Si l’ajuntament pensés en gran, evitaria aquest biaix ideològic i senzillament es limitaria a treballar per fer de Barcelona la ciutat més sana i saludable.
Així, l’abril del 2020, en plena pandèmia, el ple de l’ajuntament va acordar facilitar un ajut a TOTS els gimnasos i centres esportius de la ciutat, cosa que no ha fet. Fins ara només ha donat suport als que són de concessió municipal, que, per cert, gairebé sempre són entitats privades. I ho ha fet dues vegades, persistint en la discriminació.
Fer aquesta mena de divisions no té sentit. Les coses són més lògiques. El DiR és una part de Barcelona i no s’entén que, en plena Covid-19, l’Ajuntament discrimini un dels motors de salut més potents de la ciutat.
Però al marge d’aquesta actitud, pensem en positiu. Quedem-nos amb les coses bones: que torna la Mercè i que l’hem de celebrar.
Des del DiR animem la ciutat a posar-se guapa i a estar sana perquè l’activitat física és salut i és estar bé. Volem una ciutat alegre, creativa i única, una Barcelona vital i feliç perquè els millors temps són els que vindran. Si som la millor ciutat del món, que es noti.
Barcelonines i barcelonins, des del DiR, bona festa major.
Ramon Canela
Què en penses?