La febre per córrer descalç amb unes sabatilles minimalistes ja ha arribat al nostre país i cada vegada són més els corredors que decideixen donar el pas cap a aquesta especialitat
Des de 1960, quan l’etíop Abebe Bikila va aconseguir el primer or per a l’Àfrica en uns Jocs Olímpics corrent descalç, fins a la nostra última dècada, molt poques persones havien considerat competir o entrenar descalços. No va ser fins a 2009, quan es va fundar la “Barefoot Runners Society” als Estats Units -a dia d’avui compta amb més de 5.000 socis-, que puguem afirmar que la revolució del Barefoot Running ha calat en la comunitat runner.
¿Això vol dir que córrer descalç és una tendència a l’alça i que aporta beneficis? Hi ha estudis que així ho confirmen, sobretot per a aquells corredors que impacten a terra amb el taló en comptes dels metatarsos (acostumats a les sabatilles amb talons gruixuts), ja que d’aquesta manera es poden produir lesions a mig termini, a diferència del barefoot running, on l’impacte del peu ha de caure sobre la zona mitjana de la planta, així evites molèsties a isquios i zona lumbar.
Albert Parreño, triatleta d’elit i entrenador del Club TriDiR, creu que aquesta modalitat és “beneficiosa per millorar la qualitat dels tendons, la propiocepció i augmentar l’agilitat o la flexibilitat”. Però adverteix que “cal tenir paciència i fer una progressió” ja que s’ha d’utilitzar una tècnica de trepitjada diferent a la que molts corredors estan acostumats.
Encara que hi ha competicions exclusives per descalzistas -on es prohibeix utilitzar qualsevol tipus de calçat, encara que sigui minimalista-, com el Campionat del món de carrera descalcista de fons a Orpesa, segons Albert Parreño és millor utilitzar “sabatilles minimalistes amb una sola molt fina per evitar infeccions o altres tipus de lesions amb el contacte directe amb la pell i el terra”.
En canvi, Ivan Raña, campió mundial i europeu de triatló, ha arribat a córrer descalç fins a 30 km en asfalt en alguna de les competicions que ha participat, a més de declarar el seu amor incondicional pel barefoot running: “la pell ho absorbeix tot; el bo i el dolent. Quan troto sobre l’asfalt, l’endemà, tinc sensació de ressaca pels olis i la contaminació. Em sento brut. Si ho faig en herba, la sensació és de frescor, com quan acabes una carrera i et sents fi. Pel fang és molt bo perquè s’assimila ferro, sodi o magnesi”.
Com iniciar-se al Barefoot running
Parreño aconsella realitzar una adaptació per familiaritzar el peu amb l’impacte directe a terra: “recomano començar a córrer descalç sobre la sorra de la platja, més endavant utilitzar sabatilles minimalistes en sòls naturals i finalment provar les sensacions a l’asfalt, sempre amb el peu protegit”.
Per la seva banda, Guillermo B., Director Tècnic de DiR Hispà, acostumat a córrer entre 100 i 120 km al mes en temporada, confessa que també li ha picat la curiositat del barefoot running i que es troba actualment en un “procés d’adaptació per incorporar aquesta nova tècnica”.
“He començat utilitzant un calçat minimalista durant 3 dies a la setmana i per ara l’utilitzo únicament per caminar” ens explica Guillem, que també ens avança quin és el següent pas: “començaré a córrer i caminar en cinta, alternant 2 minuts corrent i 1 caminant per continuar la progressió”.
Si vols més informació sobre com iniciar-te al barefoot running, no ho dubtis i consulta als nostres tècnics de Run With Us per evitar al màxim les lesions i començar amb bon peu aquesta nova tècnica.
Què en penses?