De vegades no ens adonem que certes accions que realitzem al gimnàs poden ocasionar una situació de violència de gènere
El Dia Internacional de la Dona volem seguir reivindicant els petits (i no tan petits) gestos cap a la igualtat de gènere també dins dels gimnasos. Lamentablement les dones segueixen exposades a micromasclismes o situacions que les situen en desavantatge de gènere i què millor dia per evidenciar aquestes accions diàries que es produeixen en l’entorn de la pràctica esportiva.
El nostre objectiu en aquest post és descriure les situacions que no haurien de produir-se en cap gimnàs, per tal que cada usuari aprengui a respectar aquests espais de convivència i deixin de banda actituds masclistes que provoquen una discriminació de gènere.
En aquest blog, que representa la nostra cadena de centres de fitness, sentim la responsabilitat de donar a conèixer aquest tipus de conductes que desgraciadament segueixen produint-se en tots els gimnasos de l’entorn de la planeta, tal com hem pogut esbrinar a través de notícies, comentaris i publicacions en xarxes socials.
Per què les dones tenen menys credibilitat com entrenadores?
Una de les situacions que denuncien alguna de les entrenadores o monitores d’activitats dirigides, és que els usuaris tendeixen a escollir les sessions de tonificació o musculació que estan dirigides per homes en comptes de dones. Inclinar-se per l’opció masculina perquè creiem que té més experiència atès que els músculs és “cosa d’homes”, no deixa de ser un micromasclisme que ajuda molt poc a les nostres professionals i augmenta la pressió per a realitzar correctament la seva feina.
Una dona pot estar tan preparada en qualsevol àmbit com un home pel fet que supera de la mateixa manera totes les proves per exercir la seva professió. Evitem els prejudicis de gènere perquè homes i dones tinguin les mateixes oportunitats.
No hi ha zones exclusives per a un sol gènere
La zona de musculació no és exclusiva per a homes fibrosos i musculats, de la mateixa manera que qualsevol persona és benvinguda a una classe de zumba o steps. No ens adonem però moltes vegades carreguem una motxilla plena d’estereotips de gènere i donem per fet situacions que posen en desigualtat a homes i dones. Un exemple d’això és creure que una dona no se sent còmoda fent exercicis amb pesos lliures, cosa que restringeix la llibertat d’elecció.
“Hi ha moments del dia que evito anar a entrenar a la zona de pes lliure”, explica una usuària d’un dels gimnasos, “el nivell de testosterona que es desprèn entre tant cepat no convida per res acostar-te a aquesta zona, a part de veure com marquen la seva mirada i comenten sobre algunes dones que passen per allà.” Aquesta actitud primitiva dominant priva a les altres usuàries utilitzar espais del gimnàs lliurement, sense por a estar vigilades per qualsevol altra persona.
Tenir una actitud de marcar territori posa en evidència una manca d’empatia amb la resta de persones i un nivell d’intel·ligència similar al d’un animal salvatge, a més d’estar incomplint les normes bàsiques de gimnàs. Tampoc intentis donar-li lliçons sobre com aixecar pes a menys que algú t’ho demani.
Interrompre durant l’entrenament
Segur que hi ha moltes parelles que s’han conegut en un gimnàs i viuen idíl·licament el seu romanç, atès que en un gimnàs pots conèixer a moltes persones i establir una relació d’amistat. Però també hi ha altres persones que troben incòmode que algú interrompi la seva sessió d’entrenament simplement per saludar-les i iniciar una conversa.
Si una dona està entrenant tranquil·lament, llevat que ho demani, no necessita cap consell, ajuda per agafar els pesos, donar-te el seu instagram o respondre a les teves preguntes incòmodes.
La primera regla que cal tenir clara, és que quan algú està utilitzant auriculars (o no), normalment no vol parlar amb ningú més perquè està concentrada en els seus exercicis. De la mateixa manera, si una dona se situa en una cinta de córrer i hi ha altres 10 lliures, ¿perquè han d’ocupar just la que està al costat de la que utilitza la dona? Segons aquest estudi de ExerciseBike, el 52% d’aquest tipus d’assetjaments es produeixen a la zona de cardio i sol ser protagonitzada per usuaris del gimnàs en 9 de cada 10 casos.
To the man at the gym who just now asked me to spot him, then asked for a hand getting up from the weight bench, then used his free hand to grab me by the back of my thigh: I wish you could understand the BOILING RAGE you inspire in me. #metoo
— Anna Haensch (@extremefriday) July 13, 2018
En contra del Gymtimidation
Hi ha un estudi realitzat per Cosmopolitan Body que assegura que el 14% de les dones se senten intimidades al gimnàs a causa de les mirades de diferents homes. Arran d’aquesta dada es va popularitzar el terme Gymtimidation en l’any 2014, per posar focus sobre una situació que milers de dones pateixen quan van a centres esportius. És una forma d’intimidació masclista molt habitual en aquests espais que dificulta que les dones se sentin relaxades fent exercici, sobretot a les zones de pesos lliures o musculació que solen estar ocupades majoritàriament per homes.
Qué una chica de 16/17 años (da igual la edad) tenga que aguantar que unos impresentables (por decirlo de alguna manera) le acosen en un gimnasio me da muchísimo asco e impotencia.#BastaYa #NoEsNo #MeToo #stopmachirulos
— Jess (@Aracne7) February 7, 2019
Per a una dona no és gens còmode, ni agradable i molt menys seductor que un home clavi reiteradament la seva mirada sobre ella, l’únic que aconsegueix és generar una situació violenta. Si una dona utilitza leggins o qualsevol altra peça ajustada per entrenar, és per la seva comoditat per fer exercici, no perquè vulgui centrar totes les mirades sobre ella.
Pensar en aquests detalls ajuda a respectar l’ambient d’igualtat que hauria d’existir al gimnàs. Intentem entre tots i totes posar de la nostra part per eradicar aquestes diferències.
Què en penses?