1979 va ser un punt d’inflexió al nostre país, prometia noves possibilitats i revolucions incertes que no totes es van veure complertes. Es van celebrar les primeres eleccions democràtiques a Espanya i Barcelona va votar a Narcís Serra com a alcalde de la ciutat.
La Barcelona del 79 ja era cosmopolita, lliure, literària i expansiva. Va començar la revolució musical amb la sala Zeleste, La Villaroel triomfava amb obres d’autor i de caràcter social, més d’un milió de persones van celebrar als carrers el títol de Recopa del Futbol Club Barcelona, mentre la ciutat s’obria al món. Aquest mateix any, a l’octubre, s’inaugura l’Sport Met en el barri del Camp de l’Arpa a Barcelona –actualment conegut com DiR Maragall-, amb 3.800 m² dedicats a la pràctica de l’esport. Incloïen pista de futbol sala, frontó, sala de musculació, de gimnàstica i piscina.
En aquest moment fer exercici es limitava a “fer footing” per Collserola o el Tibidabo per preparar-se per la primera Cursa de la Mercè o del Corte Inglés, totes dues del 79. En aquells dies el fitness era una cosa desconeguda i els centres on practicar esport de manera individual eren escassos i limitats. “El primer DiR va néixer perquè no hi havia cap equipament per a practicar esport individualment en el meu barri; per aquest motiu just amb un amic del barri ens vam proposar crear unes instal·lacions dignes a l’abast de qualsevol persona”, assegura Ramon Canela, cofundador de Dir.
1979 – 1989: una nova manera d’entendre l’esport
D’aquesta manera, Sport Met és la porta d’entrada a una nova forma d’entendre la pràctica esportiva entre la societat del moment, acostumada a viure l’esport davant del televisor. Una oportunitat per a democratitzar els valors de l’esport entre la població barcelonina, oferint-lo com a font de relació i contacte social, mostrant la part recreativa i lúdica, amb la finalitat de crear un costum social i millorar la qualitat de vida del màxim nombre de persones. En el fons, l’objectiu és instaurar una nova cultura esportiva en una ciutat que aposta per organitzar u
ns Jocs Olímpics.
Prova d’això és la primera edició de la Revista del DiR (1980), en aquell moment coneguda com “Esports Met Poliesportiu”, que serveix inicialment per a comunicar les activitats que ofereix el DiR als seus socis, com els primers “festivals esportius” d’atletisme, frontó, natació o futbol sala; l’emissió de pel·lícules educatives comentades per professors; o els col·loquis amb els futbolistes Kubala, Migueli i Marañón. En definitiva, molt més que un gimnàs on poder desenvolupar activitats culturals, reunions o excursions.
Però no n’hi ha prou amb això. Participa en la fira “Exposalud 86”, el mateix any organitza el primer “Trofeu Open DyR Esquí”, arriba la primera “Cursa MET-DyR Diari Sport” l’any 83, la memorable festa a l’Studio 54 per a celebrar el tercer aniversari i fins i tot col·labora de manera regular en el magazine de RNE4 amb un espai dedicat a l’activitat física, l’any 89.
Una dècada frenètica amb vista al somni olímpic, on també hi ha temps per a obrir un segon gimnàs DiR, SPORT DyR, actualment conegut com DiR Castillejos, l’any 83. En aquest cas s’amplia la extensió a 5000 m2. Ofereix solàrium, piscina, bar-restaurant, sales de jocs, sauna, perruqueria, complements estètics… a més d’una àmplia gamma d’equipament per a l’entrenament fitness al 1986 es duplica la dimensió afegint l’edifici col.lindant.
1989 – 1999: innovació i alta tecnologia
A la dècada dels 90, amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92 com a protagonistes, la febre per l’esport no deixa d’augmentar entre la societat barcelonina. És també la dècada que apareixen els primers mòbils, la PlayStation, el primer navegador d’internet o fins i tot la xarxa wi-fi. Apareixen els aparells cardiovascular electrònics que permeten conèixer velocitat, freqüència cardíaca, temps i altres paràmetres. Les noves tendències van orientades a incloure el desenvolupament tecnològic cada vegada en més aspectes de la nostra vida i aprofitar els seus beneficis, inclòs en el fitness.
En aquell moment, pocs centres esportius de Catalunya comptaven amb un sistema informatitzat que permetia, després d’una sessió per les diferents màquines del gimnàs (cintes de córrer, màquines de rem o bicicletes estàtiques), recollir un informe amb els resultats del seu entrenament i amb dades mèdiques. Un nou pas perquè cada persona pugui gestionar el seu esforç i la seva salut.
Als avanços tecnològics cal sumar l’esforç per desenvolupar i oferir noves activitats basades en el fitness. L’aeròbic tradicional dóna pas a l’step, afegint llums cromàtiques, música i nous moviments per a alliberar la ment de les tensions. Les activitats dirigides sorprenen cada dia a més aficionats de l’esport i el DiR continua expandint-se: l’any 1992 arriba DiR Gràcia, el 1998 DiR Diagonal i s’aconsegueix la xifra de 20.000 socis. pocs mesos després s’inaugura DiR Hispà i DiR Campus. “Volem obrir un DiR a deu minuts de cada casa”, adverteix Ramon Canela l’any 2000.
No obstant això, la comunitat DiR continua mantenint els valors que van marcar el seu naixement. Els seus centres serveixen per a connectar als seus abonats, fer noves amistats o iniciar altres activitats. Els socis tenen accés a entrades d’espectacles de teatre, concerts o musicals, poden viatjar gratis cap al seu DiR en autobusos propis amb el seu carnet d’abonat, i les activitats cada vegada són més multitudinàries. “DiR acosta l’esport a les persones que ens pot avorrir, ha trobat la manera que sigui més atractiu i entretingut. Hi ha espai, llum i ambient”, declara l’actriu Àngels Gonyalons l’any 98.
Aquella mateixa dècada, l’any 1995, neix la Fundació Dir. Promou valors esportius, dóna suport a línies de recerca relacionades amb l’esport i la salut i participa en campanyes solidàries. En els seus primers anys aconsegueix fons per a la Fundació Esclerosi Múltiple, per a l’ONG Metges Sense Fronteres i finança beques a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Què en penses?