És difícil imaginar-se un mateix fent esport i sense que hi hagi alguna música de fons. A les activitats dirigides, la música marca el ritme; a la sala de fitness, el fil musical t’inspira; i quan surts a córrer, normalment els auriculars són un complement imprescindible. Al DiR ho sabem, per això acabem d’iniciar una col·laboració amb en Frank Morin, un discjòquei barceloní amb moltíssima experiència a les pistes de ball que, a més, viu l’esport de primera mà. Qui millor que ell per musicar amb criteri i bon gust tots els nostres clubs?
Text Anna Mosquera i Bondia / Fotos Eliana Bartolomé
Com veus això de començar a col·laborar amb un gimnàs? Estic molt content. És un projecte molt ambiciós i em sembla fantàstic que es vulgui donar tanta importància a la música. Jo sóc esportista, faig esports de resistència i tinc la convicció que música i esport van de la mà sí o sí. Tinc l’eslògan de “la música és pura motivació per aconseguir els teus objectius”. Penso que tothom que fa esport escolta música, perquè s’entreté. Hi ha gent que troba l’exercici més avorrit i es posa música per motivar-se.
“La música és pura motivació per aconseguir els teus objectius”
Explica’ns quina serà la teva col·laboració amb el DiR exactament? Estic creant tot el que és el fil musical del DiR. I intentaré transmetre com veig jo la relació entre esport i música. Vull que la gent que vagi al DiR, segons l’hora que sigui, es trobi una música o una altra, i que es pugui motivar amb el què escolta. Intentaré animar la gent perquè faci esport.
Quina música posaràs al fil musical? De tot, però de la millor qualitat possible. Si vas a les sis del matí, però, no et trobaràs el mateix que si vas a les sis de la tarda. Per exemple si hi vas de bon matí, doncs intentaré que la música que hi hagi t’acompanyi i t’ajudi a despertar-te. I si hi vas a les sis de la tarda, com que el target és més jove i més canyero, doncs la música també serà més canyera. Trobaràs coses com Audioslave, The Prodigy, Chemical Brothers…
Com creus que és el públic dels clubs DiR? És una cadena de gimnasos molt gran i té un públic per a tots els gustos. Pots trobar persones de 17-18 anys fins els 80!
I no et serà difícil trobar una música que pugui agradar tothom? Sí, evidentment serà difícil, i no podré posar només un estil. A més, hi ha gent que no està gens oberta a coses noves. Així que sé que no arribaré a tothom, però miraré d’arribar a tantes persones com pugui.
Quina és la teva relació personal amb l’esport? És una relació d’amor! M’agrada molt l’esport de resistència i, juntament amb la música, és la meva vida.
Tu vas començar amb el running, oi? Sí. Vaig començar córrer i de seguida em va enganxar, com li passa a tantíssima gent. Poc a poc vaig començar a agafar la bicicleta. Primer feia ciclisme de muntanya i després vaig començar a fer ciclisme de carretera. I això em va enganxar encara més que córrer. Els meus amics feien triatlons i jo també m’hi vaig ficar.
I tens en ment anar encara més lluny? Algun Ironman o alguna cosa per l’estil? No vull caure en el tòpic en què cau molta gent que si t’agrada la resistència ja has d’anar a fer el més difícil de tot. Jo crec que és un esport on has de tenir molt de cap. És molt psicològic i has d’estar molt preparat. Una persona que sigui esportista, que s’alimenti bé, que dugui una rutina i sigui constant pot fer un Ironman; no és impossible, es pot fer, però has de saber on estan els teus límits i, com a mínim, anar pas a pas. És clar que em poso reptes, però tinc objectius més a curt termini. Per exemple, l’1 de novembre aniré tot sol i sense parar en bicicleta a Castelló, una ruta de 200 quilòmetres per la N-340.
Com t’entrenes? Amb un entrenador? Fa temps vaig tenir un entrenador que em va donar unes directrius i em va explicar com ho hauria de fer. Però jo no sóc un triatleta que competeixi cada setmana, prefereixo entrenar que no pas competir, així que no em cal un entrenador que em porti de manera estricta, com si fos un professional. Entreno dos o tres cops al dia, cada dia, menys un de recuperació. Em llevo molt d’hora, a els 6.30-7 h, surto a córrer o vaig a nedar, el que em toqui, normalment sol. Entreno molt en piscina, però m’agrada molt el mar també. I treballo amb peses per evitar lesions, però no pas per guanyar volum. En l’esport de resistència has d’escoltar què et demana el cos.
Així doncs, és un fals mite que els DJs no duen una vida massa sana?! No ho sé! Jo crec que cadascú porta la vida que vol, no?
Vigiles l’alimentació? Sí, sí. No faig una dieta superestricta, vigilant hidrats o proteïnes, però menjo de 5 a 6 cops al dia, esmorzo molt, dino, bereno i sopo molt poc.
I suplements? Només un recuperador si faig molt esport.
A més de l’esport, què és imprescindible per sentir-se bé? Tot en general, un ha d’estar còmode amb si mateix i saber què necessita per ser feliç. La felicitat és un camí i tu el tries, ets feliç si vols. Jo de moment ho tinc tot, crec que el que tinc ja és suficient: salut, diners i amor!
Què en penses?