Donem visibilitat a grans dones esportistes molt properes al DiR que demostren cada dia la grandesa de la figura femenina en diferents modalitats esportives
Aprofitant que el darrer 8 de març va ser el dia internacional de la dona, volem donar visibilitat a aquelles que formen part de l’elit esportiva i que també confien en el DiR per dur a terme els seus entrenaments i amb les que tenim la sort de treballar dia a dia.
Volem reconèixer i reivindicar el seu paper en un sector malauradament dominat pel gènere masculí, sense la suficient atenció per part dels mitjans de comunicació i amb una diferencia de sous abismal, quan el sacrifici i la dedicació és igual o superior als seus companys, compaginant en alguns casos la maternitat, família, casa o feina amb les hores diàries d’entrenaments i competició. Per aquest motiu –i molts més-, les nostres esportistes mereixen el nostre reconeixement no només el 8 de març, sino tota la resta de dies de l’any.
Elsa Alvarez. Campiona del mon de Karate Kyokushinkai
L’Elsa va aconseguir fa 4 mesos una gesta increïble a l’abast de molt poques dones i que recorda com un dels millors moments de la seva carrera: “em vaig proclamar campiona d’Europa a Moldavia estant embarassada de 5 mesos”, però assegura que mai oblidarà “guanyar la primera plaça al campionat del mon (Tokio 2018) i totes les hores que comparteixo amb el meu entrenador i companys de dojo”.
Porta més de 25 anys practicant Karate i acumula més de 20 medalles en els últims 10 anys, “mai m’hagués imaginat als 11 anys quan vaig començar tot el que viuria anys després” comenta l’Elsa, i afegeix que tot ha estat gràcies als valors amb els que se sent més identificada: “constància, disciplina, esforç individual i treball en equip”. Confessa que les seves referents sempre han estat “aquelles dones que no es rendeixen, que compaginen feina, casa, maternitat, entrenaments i competició”.
Raquel Gonzalez. Atleta olímpica i campiona d’Espanya en marxa atlètica
L’actual rècord d’Espanya dels 50 km marxa és de Raquel Gonzalez, sòcia del DiR, que el va aconseguir el darrer mes de febrer, tot i que un dels moments més dolços va ser “compartir la classificació per als Jocs Olímpics de Río davant del Coliseum de Roma acompanyada per la meva família” recorda, i afegeix que “ja quan era petita m’imaginava com seria estar en uns Jocs Olímpics. Pensar en aquesta experiència ha estat un al·licient molt important per enganxar-me a l’esport”, assegura.
Sense dubte la “passió i el compromís” per l’esport han estat els valors que han ajudat a arribar a la Raquel a ser un referent en l’atletisme espanyol. A més de conservar el rècord en els 50 km marxa d’Espanya, també va batre dos rècords en el 2016, el de 3.000 metres i el de 10 km marxa. Tot i això, confessa que “practicaria qualsevol esport, però un dels que més m’agrada és el tennis”, a més de complementar els seus entrenaments amb “natació, sessions sense impacte com l’el·líptica o la bici al DiR, ja que puc comptar amb equipaments d’última generació”.
Thais Enríquez. Medallista olímpica y campiona del món en natació sincronitzada
Thais recorda que, de petita, no s’havia imaginat mai que “pogués competir en uns jocs olímpics (i molt menys guanyar dues medalles olímpiques!)”, de fet recorda que “tenia molts problemes per surar a l’aigua i tenia molt poca flexibilitat, però la meva il·lusió era millorar poc a poc en un esport que es va convertir en la meva passió des del primer moment que el vaig provar”.
Membre del mític equip de sincronitzada conegut com “las chicas de oro”, reconeix que una carrera inundada de medalles no hauria estat possible sense “treballar dur i en equip, ser persistent tot i els obstacles que s’interposaven en el meu camí, tenir una determinació clara sobre què vols aconseguir i sacrificar coses tenint en compte que si l’objectiu t’apassiona el camí serà més fàcil”, explica.
En els seus inicis en la natació sincronitzada, la Thais tenia com a referents a “Gemma Mengual i a tot l’equip absolut espanyol”, però de cop i volta “vaig passar a compartir equip en Pekin 2008 amb la gran majoria d’ídols que vaig tenir de petita. D’aquesta manera vaig complir un somni que mai abans havia imaginat.”
Anna Godoy. Campiona d’Espanya de triatló
A l’Anna això del triatló li ve de família, ja que ha agafat el relleu del seu pare Francisco Godoy i el seu germà, encara en actiu, Cesc Godoy. Tot i que això de ser un referent del triatló “ho veia lluny” quan va començar, l’Anna va ser ser campiona d’Espanya l’any 2016, 8a al campionat d’Europa de 2017 i fins i tot ha obtingut alguns Top-10 en campionats del món. Tot això sense deixar de banda els seus estudis universitaris i sempre tenint clar que “l’esforç i la perseverança finalment et recompensa”.
Reconeix que sempre ha sentit admiració per dones triatletes, com la neozelandesa Andrea Hewitt, “per la seva humilitat i per no deixar mai de lluitar per estar sempre entre les primeres”. Una altre de les seves referents és la Nicola Spirig, doble medallista olímpica, “pel seu caràcter competitiu” afegeix l’Anna.
Ona Carbonell. Campiona del món i capitana de l’equip espanyol de natació sincronitzada
En aquesta llista no podia faltar la nedadora amb 20 medalles en 6 mundials consecutius, col·leccionista de més de 90 medalles -42 d’elles d’or-. L’Ona és tot un prodigi de perseverança en el mon de l’esport dins i fora de la piscina, on a més de ser un referent a nivell esportiu, indica que “també és important ser-ho a nivell humà per donar a conèixer els valors que ensenya l’esport”.
Aquests valors que han ajudat a l’Ona a arribar a ser una de les millors esportistes espanyoles de tots els temps han estat “el treball en equip, el sacrifici, la disciplina, l’esforç, l’aprenentatge, el poder d’adaptació o la resiliència”, valors que també ens defineixen a nosaltres, la principal raó per la qual L’Ona Carbonell es la imatge de DiR des de l’any 2016.
Té clar que els esports l’omplen molt, i no només els aquàtics, ja que “de petita vaig començar fent gimnàstica rítmica”, però admet que ara també li agrada practicar “ioga, Pilates o ballet”.
En quant a referents, l’Ona té clar que una de les persones que l’han impressionat més és l’atleta paralímpica Teresa Perales, “per la proximitat que tinc amb ella, per totes les dificultats que ha sabut afrontat amb un somriure i per ensenyar-nos a totes nosaltres diferents valors en tots els nivells”.
Què en penses?