Sarah, mereixes saber-ho és el nou llibre de Francesc Soler, un thriller ple de girs inesperats i tocs d’humor, que narra la particular venjança de dues dones contra la violència masclista, que les acabarà transformant en fugitives de la justícia.
Soler és una de les veus d’El Matí de Catalunya Ràdio i treballa al costat de Diagonal DiR, centre que coneix des de fa més de 20 anys. El periodista ha escollit el nostre club com a ambientació per la seva sofisticació i vincle amb la zona alta de Barcelona.
Apareixen la sala de musculació, els vestidors i inclús el pàrquing, amb una escena bastant dura. També l’Elsa, tècnica de zumba, és una de les protagonistes secundaries de la novel·la. L’autor avisa que tots els perfils són inventats.
És el tercer llibre que publiques i el primer thriller. Per què t’has decantat per aquesta categoria?
Com a lector, m’agrada molt combinar diferents estils de lectura. Sempre penso que hi ha un llibre per a cada moment i en necessitem un per llegir a la platja, al DiR mentre prenem el sol, a l’aeroport esperant el vol… És una reivindicació de la literatura d’entreteniment i també de la convicció de que aquí també es poden tractar temes seriosos, fer crítica social o donar idees. A més, m’agrada molt la novel·la negra i m’ho he passat molt bé escrivint-la.
Què és el que mereix saber la Sarah?
La Sara està asseguda a l’autobús i sent un noi que fanfarroneja amb un amic d’haver-li posat les banyes a la seva xicota i, a més, d’una forma molt denigrant en què queda clar que només s’hi vol casar pels diners. La Sara creu que és una injustícia que no pot deixar passar i decideix escriure un tuit amb l’esperança que arribi a la parella d’aquest noi, la Sarah.
Aquest gest és un símbol de sororitat i protecció entre dones reivindicat per un autor home.
Posar-se a la pell d’altres persones és un dels reptes com a escriptor. Tenia molt clar que volia fer una obra amb dues dones protagonistes i, al final, pot ser considerada una novel·la feminista. Jo soc el narrador omniscient, parlo en tercera persona, i em vaig inspirar, entre d’altres, en Thelma & Louise. Admiro molt aquesta amistat entre dues dones perquè s’acaba convertint en una aliança. Són dos personatges femenins que demostren que no necessiten d’un home que els solucioni les coses. Tampoc per traslladar un cadàver.
I què és el que passa a Diagonal DiR?
És el lloc on socialitzen els dos protagonistes masculins, el Matías i l’Alberto, que són l’antítesi de la Sara i la Sarah. L’Alberto admira el Matías, està impressionat i aspira a ser com ell, ja que el veu com a un triomfador a la feina i amb les dones. Allà justament és on es cou la infidelitat que desencadena tota la trama. Em va semblar un tipus d’escenari molt versemblant.
T’ha inspirat algun cas real?
M’he inspirat en gent que havia escoltat secrets inconfessables en els vestidors d’un gimnàs i que, gràcies al poder les xarxes socials, el missatge havia arribat a la persona interessada. Em semblava tan prodigiós que vaig decidir que això seria l’arrencada per a la novel·la.
Tu també socialitzes quan vas al gym?
A mi m’agrada anar al meu rotllo. Faig alguna cosa de càrdio i després musculació amb pesos lliures o a les màquines. És un moment d’estar amb mi mateix i descarregar aquesta part física, ja que passo moltes hores al dia assegut. Activo el cos no només per veurem bé sinó també per equilibrar. A l’estiu també gaudeixo molt de la piscina i del solàrium.
Què en penses?