… a l’exercici! Treu-te del cap la idea dels actors amb vida dissipada. L’Edu Soto (Mataró, 1978) es lleva cada dia ben d’hora per anar a suar amb el seu entrenador personal a l’Up&Down DiR. A més, cuida el que menja i s’encarrega de tenir la casa ben endreçada. L’esport li ha canviat la vida.
Text MARÍA LEACH, Fotos JORDI TOST
Com portes la gira d’El sopar dels idiotes?
Molt bé! Hem fet bastants bolos en català per Catalunya i ara al juliol serem a València i uns dies a Sant Sebastià, on representarem l’obra en castellà. A l’agost anirem a Manresa i en principi ja acabem.
A més, estàs treballant en un guió teu…
Sí, en un monòleg musical que estrenaré a Barcelona aquesta tardor. És un projecte molt individual i personal. Estic amb el compositor Jofre Bardagí enllestint la música. Va sobre les sortides d’emergència.
Cal estar en forma per a la teva feina?
Sí, sobretot per a l’obra nova que estic preparant, on s’ha de cantar, parlar, cridar, moure’s d’un lloc a l’altre… Em torno molt boig a l’escenari i ho vull fer molt espitós. Si no estàs entrenat, no aguantes.
“M’he enganxat a l’exercici gràcies a un entrenador personal”
Sempre has fet esport?
Vaig fer bàsquet fins als 17 anys en un club de Mataró. Jugàvem contra el Barça, la Penya o el Manresa, i vaig coincidir amb molts jugadors que ara són a l’ACB, com Grimau, Navarro, Mumbrú…
Quin nivell!
Sí, però arriba un moment que o et fas professional, o ho deixes. Llavors vaig estar bastant de temps allunyat de l’esport. Als 20 anys aguantes perquè ets jove i encara pots dir que estàs en forma, però quan t’apropes als 30, necessites tornar a activar la part física. Un dia vaig pensar que necessitava un canvi.
Va ser en la teva època d’èxit a la tele?
Va ser quan va acabar la voràgine de més feina. Llavors et desinfles físicament i psicològicament i necessites aixecar l’ànim, cuidar el cos… Practicava esport a Madrid, però no era constant. En tornar a Barcelona, vaig començar amb el Nacho, el meu entrenador personal, i vaig enganxar-m’hi de debò.
Què et dóna un entrenador personal?
Tot. Et fa anar al gimnàs, t’anima a entrenar-te, a superar-te… Això coincideix amb el canvi que jo buscava. Crec que és molt bo tenir un EP, encara que sigui només un cop a la setmana.
Quina rutina segueixes?
Dos cops per setmana m’entreno amb el Nacho i la resta de dies segueixo un programa de màquines establert. Alguns dies, a més, anem a córrer, en bici… O fins i tot surto amb el grup de Run With Us de l’Up&Down DiR a un quart de vuit del matí!
T’aixeques a les sis del matí per anar córrer?
Sí! He al·lucinat amb el munt de sacrificis que puc fer per l’esport, amb el que a mi m’agrada dormir! Però he canviat el xip. Abans em llevava tard i no començava a pensar en la meva vida fins a les set de la tarda.
“Dos cops per setmana m’entreno amb el Nacho i la resta de dies segueixo un programa de màquines”
Ara aprofites més el dia, doncs.
M’activo abans, aprofito més les hores de llum. A la nit et vénen bones idees, però, si no les treballes, no serveixen de res. Ara, a les onze del matí, he fet esport, he esmorzat i estic preparat per al que calgui.
La dieta també la cuides més?
I tant! He eliminat gelats, coles, salses… També he reduït molt els capritxos perquè, com que he de menjar molt per guanyar massa magra, és important que no mengi greix. Faig cinc àpats al dia, tots ben sans: cereals, torrades amb gall dindi, arròs, verdura, carn…
Ho compleixes fil per randa?
Sí, a més, m’agrada molt cuinar els dinars i els sopars. En aquest nou pla de vida també procuro estar organitzat: recollir la casa, endreçar la cuina…
Treballes més bé des que estàs en forma?
Molt millor. Feia temps que buscava recuperar la il·lusió dels inicis. La tele és molt canyera i cansa molt. De sobte, sentia que no tenia l’energia per seguir lluitant. L’esport em va ajudar a tornar a pensar: jo vull això i ho aconseguiré. Tot són petites metes. Si faig 6 flexions, aviat en faré 15. Si corro 10 km, he de poder fer-ne 12. Són sacrificis que tenen recompensa.
Què en penses?