L’especialista en Endocrinologia i Nutrició, Borja Bandera, afirmava en una entrevista a Rac 1 que “cal entrenar la força per envellir el més saludablement possible”, que “la salut no només es defineix com l’absència de malaltia” i que “molta medicina ens emmalalteix”, entre altres. A més, l’especialista repassava també diversos consells per “morir jove el més tard possible; és a dir, per envellir de la millor manera o amb el màxim de salut”. Fem un breu repàs de les seves aportacions.
Què vol dir tenir salut?
Segons l’OMS, la salut és un estat de benestar complet: físic, social i psíquic. Ara bé, això és inabastable per a la majoria de la població. Segons Bandera, tenir salut va molt més enllà: la salut es relaciona amb el propòsit de vida i amb com de satisfet estiguis amb com estàs.
En aquest sentit, és bo pensar en les persones que tenen qualsevol patologia, però una bona qualitat de vida: estan satisfetes amb la seva vida i es consideren funcionals. Potser -deixa sobre la taula Bandera- aquestes persones tenen més salut que moltes altres sense cap diagnòstic, però insatisfetes. Així, és possible que, determinar si tenim o no salut, és més cosa nostra que no pas dels metges.
Per sentir-nos plenament saludables, és necessari canviar els nostres hàbits, tot i que és una cosa molt difícil de fer, ja que “fins que no ens sentim obligats per una malaltia o per dolor, l’ésser humà no canvia”. En aquesta línia, l’especialista afirma que canviar és urgent quan no sentim la urgència; la salut s’ha de cuidar quan no la tenim, no quan la perdem”. Si canviem els nostres hàbits quan estem bé, ens acostarem a la salut òptima.
“Canviar és urgent quan no sentim la urgència; la salut s’ha de cuidar quan la tenim, no quan la perdem” – Borja Bandera
Com incorporem els bons hàbits?
És evident que dur a terme qualsevol canvi a les nostres vides, costa molt. El més important és evitar la paràlisi per anàlisi: és a dir, no pretendre canviar de cop 15 coses. L’essencial és reflexionar “què necessito ara mateix?” i actuar en conseqüència. Potser no he de canviar cap aspecte en la meva salut o en l’exercici físic que faig, potser em cal trobar com rebaixar la meva ansietat o em cal sortir d’una relació tòxica.
Ser empàtic amb nosaltres mateixos també ajuda. Cal ser concrets: és molt millor dir “dilluns i dimecres aniré al gimnàs, de vuit a nou” que no pas “a partir d’ara aniré al gimnàs”. I sobretot, hem de tenir en compte que un bon canvi d’hàbits no es fa ni d’un dia per l’altre, ni tan sols en un any. Els canvis estructurals són difícils de fer, i requereixen un gran treball.
La clau de l’exercici físic: el treball de força
Un dels millors marcadors d’envelliment saludable és la funció muscular. El múscul no només és un òrgan locomotor, també és endocrí; és a dir, generador de molècules que li serveixen al cos per funcionar correctament. Quan hi ha el declivi muscular, l’envelliment s’accelera moltíssim i amb la pèrdua de massa muscular la probabilitat de morir puja molt. Així, per allargar els anys de vida amb salut és essencial entrenar el múscul; és a dir, fer treball de força.
Per entrenar el múscul no és necessari anar al gimnàs, es pot fer des de qualsevol lloc: des de casa, des de la platja, al gimnàs… En funció del context de cada persona, s’haurà de valorar per quins exercicis es comença, però el que es general són el número de sessions setmanals: dues de trenta minuts treballant força en tots els grups musculars.
Cal no oblidar tampoc l’alimentació, punt clau en la progressió del nostre treball muscular. És necessari que del 80 al 90% de les calories que ingerim vinguin d’aliments no processats o bons processats. És interessant menjar prou fibra, verdures, fruites i llegums, antioxidants i bioactius dels vegetals i evitar tècniques de cuinat com els fregits i altres elements com l’alcohol.
Horaris, excessos i medicina: com afecten a la nostra força?
L’evolució de l’ésser humà ha seguit sempre uns horaris marcats per la llum i la foscor; pel dia i la nit -fins que hi va haver electricitat-. La nostra biologia s’adapta als ritmes circadiaris, que passen un període de 24 hores. Quan vulnerem els ritmes amb llum artificial de les pantalles, treballant a la nit, etc. la nostra biologia en queda ressentida. La disrupció circadiària es relaciona amb més malaltia de qualsevol mena.
Cada cop hi ha més addicció a les noves tecnologies i a edats més primerenques i cada cop hi ha més estudis científics que en mostren els efectes. Té moltes conseqüències, més enllà de la manca d’activitat física. Com més connectats estem, més sols ens sentim, perquè les relacions que s’estableixen a les xarxes socials són succedanis de les relacions reals, succedanis de quedar amb un amic, parlar-hi, escoltar-lo, empatitzar.
Què en penses?