Varis estudis determinen que tot i que és indubtable que els aliments ecològics són beneficiosos pel medi ambient, en canvi no són nutritivament més sans. L’últim estudi l’explica El País i és de la Unversitat de Stanford en un anàlisis fet el 17 humans i 223 aliments on no es van trobar grans diferencies pel que fa a nutrients o vitamines. Tot i que també hi ha estudis que determinen el contràri.
La nutricionista de DiR Anna Grau ho analitza.
Tot i que en l’actualitat es qüestiona si a nivell nutricional hi ha diferències entre els aliments orgànics obtinguts de l’agricultura ecològica o de l’agricultura intensiva, hi ha alguns factors que ens hem de plantejar.
Com són aquests sistemes de cultiu?
L’agricultura ecològica és un sistema de cultiu que vetlla per utilitzar els recursos naturals de la terra sense productes químics de síntesi o organismes modificats genèticament. Mentre que la intensiva busca una gran producció en un espai reduït i utilitza els plaguicides i fitosanitaris.
Alguns punts a favor dels productes ecològics:
- La seva intensitat de sabor que els fan organolèpticament més satisfactoris. Moltes vegades es déu a que els productes que utilitzen pesticides tenen un contingut d’aigua major i els nutrients estan en menor concentració dissipant així el sabor.
- El processat és menys agressiu pel medi ambient en l’agricultura ecològica, mantenint la fertilitat de la terra, respectant la diversitat biològica i l’activitat biològica del sòl.
- La conservació dels aliments és més llarga en aquests aliments.
- Sembla de lògica pensar que un estat del sòl més ric en nutrients ha de proporcionar aliments més nutritius. Els articles que actualment apareixen als mitjans de comunicació haurien de valorar si els seus estudis són suficients per fer l’afirmar que els aliments orgànics són tan sans com els altres. Generalment els estudis han estat fets en aliments i pocs d’ells en persones. I desconeixem en quina mostra de població s’ha realitzat.
- Les concentracions de pesticides estan regulats per normativa però encara que estiguin dins dels nivells legals, qui ens assegura que l’acumulació d’aquests en el cos humà, encara que sigui baixa, no sigui perjudicial amb el temps?
El debat està servit. Què en penseu?
Què en penses?