Sospita cada vegada que vegis un producte envasat amb reclams “saludables”, sol ser pur màrqueting alimentari per confondre’t i acabar comprant el producte
La nostra inquietud per menjar sa i adquirir productes que ajudin a cuidar la nostra línia és una cosa que no ha passat desapercebuda per les grans marques, que sempre han tractat d’aprofitar qualsevol tipus de tendència per llançar el seu ham i esperar que els més despistats caiguin en la seva trampa.
Algunes marques intenten confondre amb la informació dels seus envasos, altres “inventant” solucions que realment no necessitem o fins i tot utilitzant denominacions que mai han existit però que, de tant repetir-les, ens les acabem creient. Al cap i a la fi, no deixen de ser trucs que utilitza l’indústria alimentària per tal d’encasquetar-nos el seu nou producte.
-
La sal de l’Himàlaia
Una de les grans operacions de màrqueting en la dècada dels 90 va introduir la sal de l’Himàlaia a Alemanya com un dels productes que contenia 84 elements essencials per a la salut i que era molt més saludable que la sal comuna. Una dècada més tard, el 2003, l’Agència de Protecció del Consumidor de Baviera va confirmar que aquest tipus de sal conté entre 10 i 20 elements essencials (no 84) en una proporció pràcticament insignificant i que no es distingeix de qualsevol altra sal, bàsicament es diferència pel seu color rosat i res més.
Tot i així, aquest tipus de sal es segueix comercialitzant com un aliment ple de beneficis i, el pitjor de tot, és que el seu preu va dels 5 als 17 € el quilo, mentre que la sal marina la podem trobar per 19 cèntims el quilo.
-
El plat que “absorbeix” les calories del menjar
Pot semblar un títol de ciència ficció, però aquest és el missatge que promou el “Plat Hola”, un projecte fet realitat per un grup d’estudiants de l’Escola d’Enginyeria de Bilbao. Han inventat un plat amb 1000 foradets que podria reduir entre 100 i 200 calories cada menjar, capaços d’absorbir l’oli i el greix sobrant dels aliments.
És realment útil aquest invent? En aquest cas no hem trobat cap estudi que confirmi que un plat amb forats pugui atrapar l’oli i els greixos que deixen anar els aliments en comparació amb un plat convencional. En tot cas, aquests forats no poden absorbir pràcticament res davant aliments com les patates fregides, carns empanades, pizzes, entrepans d’hamburgueses i derivats. Tampoc ajuden a evitar consumir els greixos saturats que contenen l’interior dels aliments.
En conclusió, un disseny molt bonic però que no soluciona les conseqüències de seguir una mala alimentació. Per assegurar-te una alimentació saludable has d’aplicar un canvi d’hàbits i no un canvi de vaixella.
-
Productes etiquetats com “light”, “casolà” o “baix en calories”
Les marques solen utilitzar una sèrie d’etiquetats per canviar la percepció d’un producte de cara al consumidor. Tan sols amb afegir “light”, “casolà” o “tradicional” entre d’altres, pensem que és un producte més saludable que el del costat, quan normalment no deixa de ser un producte ultraprocessat.
És possible que un producte etiquetat com “baix en calories” tingui menys calories, però no deixa de ser un producte de baixa qualitat i poc saludable. Igual que els “light”, que redueixen el nombre de sucres, però afegeixen altres tipus d’edulcorants igual de perjudicials per a la nostra dieta. El cas que va arribar fins als jutjats va ser el de les patates xips etiquetades com “artesanes” i “oli d’oliva 100%”, que no seguien un mètode d’elaboració artesà i només contenien el 2% d’oli d’oliva. Finalment un jutge va obligar a canviar l’embolcall a la companyia.
Les organitzacions de consumidors solen denunciar aquest tipus de publicitat enganyosa, però també és responsabilitat nostra saber diferenciar el que és informació nutricional del que és un simple eslògan publicitari.
-
El pernil de York no existeix
L’autèntic pernil de York possiblement només puguis trobar a la ciutat de York, però no en la xarcuteria o el supermercat on sols comprar l’embotit. Al nostre país podem trobar fins a 6 tipus diferents de pernil (o derivats), ordenats de major a menor qualitat: pernil cuit extra, paleta cuita extra, pernil cuit, espatlla cuita, embotit de pernil i embotit de paleta.
La qualitat difereix quant a l’aportació del pernil, que està entre el 80 i el 90% en el cas del pernil cuit extra, i es redueix fins al 50% en l’embotit de paleta. A més, en el pernil denominat com carn freda, està permès afegir fècules i una major quantitat de conservants, additius i potenciadors del sabor. Evita també aquells que estan etiquetats com “extrajugosos”, és un altre dels eslògans per confondre al consumidor, que per a res tenen a veure amb el pernil cuit extra.
-
El surimi o els palets de cranc no tenen res de saludable
El surimi, també conegut com palet de cranc, és un dels productes més deficients que es poden trobar en un supermercat. Per començar, ja no s’especifica si conté cranc en la seva llista d’ingredients, sinó simplement “peix”, que en alguns casos el seu percentatge és inferior al 30%. I la resta d’ingredients? Principalment aigua, midons, sucre, proteïna vegetal, colorants, sal i glutamat monosòdic, per potenciar el seu sabor.
En alguns casos s’anuncien com “baix en greixos”, “0% de greixos” o “baix en sal”, quan simplement són versions dolentes de les seves matèries primeres d’origen: el peix fresc. No estem dient que el surimi sigui un producte que hagis de deixar de consumir, perquè el surimi casolà és una opció excel·lent de menjar peix, però sí que has de tenir en compte que el que trobes al supermercat és un producte ultraprocessat que aporta una qualitat nutricional molt pobre.
-
El pa de motlle integral és una altra estratègia de marca més
Un dels productes més consumits en l’actualitat és el pa de motlle i moltes marques han aprofitat aquest augment de consum per afegir nous reclams en els seus embolcalls i convèncer-nos que també existeixen opcions “saludables”. Concretament tots aquells etiquetats com “pa de motlle integral” conviden a pensar que són millors que el mateix pa blanc.
La realitat és que un “pa de motlle integral” o “pa de motlle amb cereals” no tenen cap garantia nutricional perquè seguim trobant farines refinades, sucres i diversos additius. A més, el percentatge de farina integral sol ser inferior al 70% necessari per considerar-lo un producte integral, sent normalment menys del 50% en aquells que ho especifiquen (una gran part de marques no especifiquen percentatges) i hi ha alguns que contenen un 0% de farina integral.
La propera vegada, abans de deixar-te portar per les lletres ben granis, dóna la volta al producte i adquireix aquells que tinguin un percentatge més gran de l’aliment que vols comprar. Si vols aprendre a distingir els productes segons la seva informació nutricional i seguir una dieta més saludable, pots consultar més informació al nostre equip de nutrició de Clubs DiR.
Què en penses?