Segons els experts, l’entrenament de força és l’únic tractament no farmacològic que millora i compensa la davallada relacionada amb l’edat de la massa muscular esquelètica, la força i la potència.
Raquel Blasco Redondo (Valladolid, 1965) va aconseguir plaça d’internista, però no treballa en un hospital. Després de treballar amb usuaris de drogues, va poder entrar en la unitat de medicina interna del CEREMEDE (Centre Regional de Medicina Esportiva de Castella i Lleó), que just s’acabava d’inaugurar (eren els anys 80), i incorporava un laboratori de dopatge. Després d’anys treballant-hi, Blasco s’ha convertit en la responsable de la unitat.
Treballa a la Gerència Regional de Salut (Sacyl), un organisme destinat a ajudar esportistes d’elit i pacients amb malalties cròniques, així com a la investigació i formació en Medicina de l’Esport i de l’Exercici Físic. Gràcies a una entrevista amb el mitjà The Objective, podem saber amb més profunditat de què tracta aquest servei.
Els beneficis de l’entrenament de força
Blasco destaca els beneficis de l’exercici, sobretot en pacients amb càncer, i es queixa que, generalment, els metges no promouen el desenvolupament de la força i la mida dels músculs. Els entrenaments de força, a diferència de l’exercici moderat que sovint es recomana, enforteixen els músculs i milloren les capacitats motrius, fet que, en persones grans, per exemple, prevenen de caigudes o lesions lleus. “No cal escollir”, recalca Blasco, sinó que cal afegir exercicis de forà com els esquats o les dominades als ja recomanats passejos.
Receptar exercici físic
El Sacyl, on treballa Raquel Blasco, és un organisme destinat a ajudar esportistes d’elit i pacients amb malalties cròniques. És l’únic a Valladolid, però no al país; en altres comunitats, com Catalunya, ja gaudeixen d’aquest servei. Què hi fan allà, però? En aquests centres, sobretot, atenen a esportistes d’elit, i actuen com a metges de capçalera. En primer lloc, fan un reconeixement mèdic, que consisteix en una prova d’esforç per descartar patologies que causen mort sobtada.
La seva actuació consisteix a recopilar tota la informació sobre com afecta l’exercici en les persones amb diverses patologies i aplicar-les a qui ho precisa. Així, podem dir que aquesta mena de serveis es dediquen a estudiar i investigar els efectes de l’exercici físic sobre les persones i a “receptar exercici físic”: pauten dosis, indiquen quins exercicis fer i com, etc. com si fos un tractament antibiòtic.
Entrenament de força abans que entrenament cardiovascular
En l’última guia d’hàbits saludables i sostenibles de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, recomana que, en majors de 65 anys, es prioritzi l’entrenament de força abans que el cardiovascular. Aquest entrenament de força implica exercicis amb resistència elevada, que permetin arribar al 75% de la força màxima.
L’entrenament de força ens brinda uns avantatges endocrinometabòlics alts i disminueix la mortalitat, perquè ens fa més actius, més forts, menys inestables i més equilibrat. Això es trasllada a menys caigudes i menys fragilitat, especialment en els grups més vulnerables: les persones grans i els malalts crònics.
Blasco Redondo, però, remarca que no ha de ser una decisió. Tot i que, assegura, l’entrenament de força és molt més beneficiós que el cardiovascular, i que professionalment i socialment hauríem de començar a veure-ho com a opció principal, l’especialista recorda que el millor és la combinació d’aquests dos entrenaments.
Ja veus que l’entrenament de força és essencial per a nosaltres, per evitardiverses patologies i per reduir la mortalitat. Vine al DiR i gaudeix de la gran oferta de classes dirigides i màquines per treballar la força. T’hi esperem!
Què en penses?