L’Eric ho té clar: “si no ets constant i et sacrifiques pel que vols, mai aconseguiràs allò que desitges”
Eric Domingo, membre de l’equip ASICS Front Runner, s’ha marcat un repte solidari a l’abast de molt poques persones: participar en La Marató de Barcelona empenyent la seva mare, que a dia d’avui va en cadira de rodes a causa de l’Esclerosi Múltiple que pateix i, d’aquesta manera, donar visibilitat a la malaltia que afecta més de 47.000 persones a Espanya.
L’Eric, a més, s’ha proposat recaptar 3.000 € a través de la plataforma “Mi Grano de Arena” fins al dia abans de la prova (10 de març), per tal d’aportar més fons a la Fundació Esclerosi Múltiple i poder augmentar els seus mitjans per ajudar els pacients que pateixen aquesta malaltia.
Es defineix a si mateix com un autèntic “motivat de la vida”, i la veritat és que en tot moment no deixa de transmetre molta energia i passió pel repte que té entre mans. Amb la seva actitud no hi ha dubte que no hi ha desafiament que se li resisteixi a l’Eric.
-
Explica’ns una mica en què consisteix el repte que et planteges
El meu repte té com a focus l’Esclerosi Múltiple, una malaltia degenerativa que ataca el sistema nerviós i provoca trastorns com pèrdua de mobilitat, pèrdua del tacte o ceguesa parcial entre d’altres. Aquesta malaltia la pateix la meva mare des de fa 17 anys i a hores d’ara va en cadira de rodes. Com ella ha practicat esport tota la seva vida i el running ha estat un d’ells avui, la meva passió, l’11 de març correré al seu costat La Marató de Barcelona empenyent la seva cadira de rodes i intentarem fer-ho entre 3h15 / 3h30.
-
Exactament, com correràs la marató? Ens pots donar més detalls?
I tant! Només jo empenyeré la cadira de rodes. La meva mare anirà ben subjectada amb 2 cinturons. En cas que faci calor portarà gorra, també portarà ulleres de sol i jo m’encarregaré d’anar hidratant-la cada 15/30 minuts. En termes més pràctics, la idea és passar la primera mitja més ràpida (el circuit és favorable i tindré més força) i a partir del km21 anar per sensacions: si em veig bé segueixo al ritme i si no, el baixo. Tindré companyia durant tot o gran part del recorregut gràcies a amics i companys d’ASICS Front Runner i del club Run With Us del DiR (del qual sóc membre des de fa anys i també m’han ajudat amb la preparació física). Per la meva banda, portaré un gel per a cada 6 km i m’hidrataré en cada avituallament de la cursa.
-
Com està funcionant el repte? Has arribat als objectius?
A nivell econòmic és difícil, gran part dels donatius han estat del nostre entorn. Això significa moltíssim per a nosaltres però no sabem realment l’abast de la nostra difusió. Vam posar com a objectiu 3000 € fins al dia abans de La Marató i a dia d’avui estem a prop de cobrir el 25%. Hem sortit en diversos mitjans de comunicació però sembla que no n’hi ha prou. De totes maneres, fins a l’últim dia seguirem difonent.
-
T’agradaria repetir? Fer-ho en altres carreres?
I tant! Mentre la mare pugui fer-ho sense patir, jo encantat. Ja hem corregut diverses carreres al circuit de Montmeló (5km i 10km) i no va estar gens malament. Vull que vegi i senti l’ambient de les carreres com ho faig jo i el més segur és que participi a la Cursa DiR Guàrdia Urbana per la Diagonal i en la Cursa DiR Mossos d’Esquadra de Sant Cugat.
-
Quina és la major satisfacció de córrer per una bona causa?
En el meu cas, veure la cara que se li queda a la persona o persones per les que corres, a mi ja m’aporta molt, i a més veure com d’emocionada està la meva mare i els seus companys i companyes de la Fundació Esclerosi Múltiple amb el repte, no té preu. Aquesta és la satisfacció que m’emporto, intentar fer que sentin que ells són partícips de la causa i que és per a ells.
-
Quin seria el missatge que t’agradaria llançar amb aquest repte?
Que és important intentar emfatitzar amb les persones que tenen malalties (i més les degeneratives), que mai ningú deixi de lluitar, que sempre hi ha una llum al final del túnel, que només tenim una vida i cal viure-la al màxim, però sobretot , que si podem fer feliços els altres, fem-ho sense dubtar-ho i sense deixar de ser feliços nosaltres mateixos.
-
Quina és la lliçó més important que l’esport t’ha ensenyat?
Que les coses no arriben per si soles, si no ets constant i et sacrifiques pel que vols, mai aconseguiràs allò que desitjes.
-
Què creus que és el que uneix esport i solidaritat? Creus que aquests dos conceptes són un bon tàndem?
Sobretot els valors: companyonia, respecte, sacrifici, esforç, motivació o positivisme. Podria estar així infinitament, però aquests són els valors que uneix esport i solidaritatn Només cal veure la d’equips d’atletisme que hi ha que donen suport a causes solidàries.
-
Sabem que portes anys al DiR… ens pots explicar la teva relació?
La meva relació amb el DiR va començar fa 8 anys. Ara tinc 25, així que des dels 17 anys que porto sent soci de DiR Club Hispà. Vaig començar sortint per la muntanya amb el grup Run With Us, he practicat tota mena d’esports (spinning, peses, Cross Training, ioga, body pump …) i fins i tot vaig arribar a ser tècnic de spinning a DiR.
-
A més, comptes amb altres marques que et donen suport com ASICS. Què t’aporta aquesta marca?
És cert, ASICS em va triar a mi i a 39 membres més de tota Espanya per formar part del grup ASICS Front Runner i ens ha aportat, primer de tot, conèixer a una família de grans persones i esportistes, que en poc temps m’han demostrat moltíssim. A més, les sigles d’ASICS (Anima Sana In Corpore Sano) ens han inspirat per poder donar la nostra millor versió en tot el que hem fet (esdeveniments, activitats, redacció de blocs, carreres…). Ens proporcionen material esportiu i ens cuiden perquè no ens falti de res i puguem participar en moltes curses.
Us animem a participar en el repte que duu a terme l’Eric a migranodearena.org i ajudar a que aconsegueixi el seu objectiu de 3.000 €. Pots trobar el seu repte en aquest enllaç.
Què en penses?