Fa quinze dies denunciava en un article com aquest que l’Ajuntament de Barcelona havia tirat pel dret i que volia obrir un ‘alberg per a persones sense llar amb addiccions’, que s’instal·larà, si no hi ha un gir d’última hora, davant per davant de l’escola Mas Casanovas, a pocs metres del DiR Castillejos, al Baix Guinardó.
Convençut que denunciar públicament allò que no es fa bé continua sent una bona eina per a remoure les coses, poc després que el DiR expliqués que volia escoltar els seus usuaris a través d’una enquesta, des del districte d’Horta se’ns va proposar una trobada.
Així, aquest dimarts em vaig reunir a la seu del DiR –al carrer de la Indústria, amb Rosa Alarcón Montañés, que és la regidora de districte. Va ser una trobada on vaig exposar tots els meus dubtes sobre el projecte en qüestió. A la vegada, des del govern del districte ens van detallar les seves raons en favor de l’equipament i ens van suggerir que féssim una pausa, entesa com un gest de confiança. És a dir, se’ns va demanar que valoréssim la professionalitat i l’experiència dels serveis municipals que treballen en aquests sectors i se’ns van detallar les mesures que s’aplicarien per evitar cap incidència que pogués perjudicar la vida al barri.
Al marge del debat que s’ha generat, és bo que el DiR aixequi la mà quan entén que s’ha de fer i és bo que l’Ajuntament s’hagi volgut explicar, assegurant que hi ha prou garanties perquè ‘l’alberg per a persones sense llar amb addiccions’ del carrer Mas Casanovas s’adapti a l’entorn amb naturalitat.
Arribats a aquest punt, ens toca fer confiança. És la nostra manera de ser. Fa 42 anys vam obrir el nostre primer club. Ho vam fer per millorar la societat a partir de la cultura dels hàbits saludables i de l’activitat física. Avui, aquesta idea és més actual que mai i continua explicant el perquè del DiR i de la nostra activitat.
Ara ens toca fer confiança en aquest projecte municipal. El procés no ha estat el correcte, és obvi, però en prescindim. L’important és que si s’ha de fer, es faci bé.
Els responsables del centre tindran la col·laboració del DiR si els podem ser útils en alguna cosa. A la vegada també ens tindran atents perquè si les coses no es fan prou bé, serem els primers a tornar a alçar la veu.
La salut cívica de la societat ens obliga a preguntar, a interpel·lar i a debatre. I a fer-ho sempre que calgui. Per a la societat, aquest compromís és tan rellevant com impulsar la salut i el benestar col·lectius, i nosaltres participem dels dos propòsits, fent salut i fent ciutat.
Ramon Canela
Què en penses?