Si t’acabes de recuperar de la COVID-19 i el metge t’autoritza a tornar a fer exercici, hem de tenir en compte diferents factors abans de tornar a la rutina habitual.
Què és la COVID-19?
El coronavirus és una família de virus en la qual set variants causen malalties en humans. Els coronavirus més notables són la síndrome respiratòria aguda severa (SARS) trobat el 2002 a la Xina. En el 2019, va sorgir una nova variant de coronavirus anomenada síndrome respiratòria aguda sever coronavirus 2 (SARS-CoV-2).
El virus va crear signes i símptomes similars als de la SARS, el que va provocar la creació inicial del nom SARS-CoV-2 (CDC, 2021). A principis del 2020, el nom va canviar a COVID-19, que és el més utilitzat fins ara. Per tant, la SARS-CoV-2 és el virus i la COVID-19 és la malaltia que causa els signes i símptomes que experimenten les persones (per exemple, problemes respiratoris) quan pateixen la malaltia.
Efectes a llarg termini de la COVID-19
La majoria de les persones que contrauen COVID-19 es recuperen en dues setmanes amb pocs o cap símptoma (CDC, 2021). No obstant això, persones amb afeccions múltiples tenen un alt risc de contraure una malaltia greu per COVID-19.
Els diferents factors de risc inclouen diabetis, obesitat, malaltia cardíaca, accident cerebrovascular, malaltia pulmonar, hipertensió greu, malaltia renal i gastrointestinal crònica i malaltia de cèl·lules falciformes. El tabaquisme i l’embaràs també són factors de risc (Ejaz et al., 2020).
Els investigadors han descobert que el 80% de les persones hospitalitzades amb COVID-19 van experimentar almenys un símptoma persistent sis mesos després de recuperar-se (López-Lleó et al., 2021).
Les cinc complicacions a llarg termini més comuns inclouen (Lopez-Leon et al., 2021):
- Fatiga
- Mal de cap
- Trastorn d’atenció
- Dificultat per respirar
Altres complicacions comuns a llarg termini poden incloure, entre d’altres, tos, mal de pit, febre intermitent, mal múscul-esquelètic i palpitacions cardíaques (CDC, 2021).
Recomanacions d’exercici després de la COVID-19
Les investigacions han ofert recomanacions d’exercicis, posterior a la COVID-19.
Una correcta programació recomanada és utilitzar el principi de (Burnet et al., 2019):
- Freqüència
- Intensitat
- Temps
- Tipus
Per a esportistes amb una capacitat d’exercici de baixa a moderada és recomanable introduir entrenament aeròbic, entrenament de força-resistència i flexibilitat (Sheehy, 2020).
En aquests casos podem tenir una capacitat d’exercici limitada a causa de l’estat de salut després de la COVID-19 o si hem patit la malaltia de forma greu.
Recomanacions inici activitat física post COVID-19 (Sheehy, 2020).
Freqüència: De 2 a 4 dies d’entrenament. Progressa en dies, segons es toleri l’entrenament.
Intensitat:
- Exercici aeròbic: Exercici d’intensitat lleugera a moderada (40-60% de la capacitat màxima de treball, escala RPE 3-4 / 1-10).
- Força: Començar amb 1 sèrie de 12-20 repeticions amb progressió en nombre de sèries, segons tolerància.
- Flexibilitat: Segons tolerància. Estirar i foam roller, sense dolor.
Temps: Sessions de 20-50 minuts d’exercici cada dia d’entrenament.
Tipus: Els clients han de participar en activitats i programes d’exercici aeròbic de baixa intensitat i entrenament de força resistència a intensitats baixes.
(RPE = esforç percebut)
El component de diversió pot ser de gran ajuda en les primeres fases de l’entrenament, i les activitats dirigides poden generar un entorn òptim de motivació.
Beneficis de l’exercici regular
La importància de l’exercici regular i bons hàbits té una relació directa amb la funció immunològica (Butler, 2020).
Les persones inactives (menys de 10 minuts per setmana d’exercici) tenen un major risc d’hospitalització, ingrés a la unitat de cures intensives i mort per COVID-19. Les persones més actives tenen menors factors de risc (Sallis et al., 2021).
Aquesta evidència emergent dóna suport a la idea que l’activitat física és essencial per a la salut i el benestar de les persones en general i sobretot per a aquelles que han patit una malaltia greu com la COVID-19.
Beneficis de l’exercici regular, després de la COVID-19
a) Millorar la funció de sistema immunològic.
b) Risc reduït de malalties cròniques (p. ex., malaltia cardiovascular)
c) Millorar la salut mental
d) Risc reduït de malalties metabòliques (p. ex., diabetis)
e) Funció cardiovascular millorada
f) Manteniment de la força múscul-esquelètica
g) Prevenció de l’augment de pes excessiu.
h) Manteniment de la mobilitat articular i la flexibilitat dels teixits tous.
Jordi Notario
Codirector DIR OUTDOOR
Horaris Activitats Outdoor
Horaris Activitats Dirigides
REFERÈNCIES
Burnet, K., Kelsch, E., Zieff, G., Moore, JB y Stoner, L. (2019, 1 de febrero). Una perspectiva de una transición desde el uso exclusivo de frecuencia, intensidad, tiempo y tipo en la prescripción de ejercicio. Physiol Behav, 199, 33-34.
Lopez-Leon, S., Wegman-Ostrosky, T., Perelman, C., Sepulveda, R., Rebolledo, PA, Cuapio, A., & Villapol, S. (2021, 30 de enero). Más de 50 efectos a largo plazo de COVID-19: una revisión sistemática y un metanálisis. medRxiv.
Sallis, R., Young, DR, Tartof, SY, Sallis, JF, Sall, J., Li, Q., Smith, GN y Cohen, DA (2021). La inactividad física se asocia con un mayor riesgo de resultados graves de COVID-19: un estudio en 48 440 pacientes adultos. Revista británica de medicina deportiva, bjsports-2021-104080.
Sheehy, LM (2020). Consideraciones para la rehabilitación postaguda para sobrevivientes de COVID-19. Salud pública y vigilancia de la JMIR, 6 (2), e19462-e19462.
Què en penses?