L’Ajuntament de Barcelona vol obrir un ‘alberg per a persones sense llar amb addiccions’ –aquesta és la denominació que es fa servir en la documentació oficial- que estarà davant per davant de l’escola Mas Casanovas i a pocs metres del DiR Castillejos. Així s’ha comunicat als veïns del Baix Guinardó l’última setmana de desembre.
Es miri com es miri, l’activitat d’un alberg d’aquest tipus és incompatible amb la vocació pedagògica de l’escola Mas Casanovas. El dia dia d’aquest alberg també col·lideix amb el moviment que genera un supermercat Mercadona i un gimnàs DiR. És per això que des del DiR vam obrir una consulta digital als usuaris del DiR Castillejos. La resposta ha estat contundent. Un 89 % de les respostes diuen que no volen aquest alberg per a toxicòmans sense llar en el lloc on es proposa. Un 11% hi dona favor.
Aquest resultat no criminalitza ni estigmatitza cap col·lectiu. Senzillament, es posiciona contra un disbarat: fer conviure dos mons antagònics, és una pèssima decisió.
Així, de la mateixa manera que les persones amb addiccions a l’alcohol i la droga han de rebre atenció i ajuda –cosa que no està en discussió–, els menors s’han de tractar sempre com el que són: un col·lectiu que necessita protecció, com s’expressa en tota mena de declaracions, lleis, normes i reglaments. I la precaució forma part d’aquesta protecció. Per tant, no podem protegir un col·lectiu desprotegint-ne un altre.
De la mateixa manera que les persones amb addiccions a l’alcohol i la droga han de rebre atenció i ajuda –cosa que no està en discussió–, els menors s’han de tractar sempre com el que són: un col·lectiu que necessita protecció.
Pel que fa al cas concret de l’escola, la Mas Casanovas és un centre d’alta complexitat –així el qualifica el mateix Departament d’Educació–, i forma part del Projecte Magnet de la fundació Bofill. Es tracta d’un programa de suport que només s’impulsa en centres amb alumnes que tenen necessitats socioeconòmiques per sobre del que hi ha al seu voltant. És a dir, estem parlant d’una escola que té una alta concentració d’infants i d’adolescents amb risc de ser vulnerables, i que treballa amb unes eines pedagògiques que mereixen atenció i reconeixement.
És cert, el món és polièdric, tots els problemes mereixen tenir aproximacions diverses i els punts a favor i en contra s’han d’analitzar amb calma, però hi ha pocs errors tan flagrants. Ho explica la mateixa decisió i ho certifica el resultat de l’enquesta entre els usuaris del DiR Castillejos.
És evident que aquesta vegada l’Ajuntament no ha valorat tots els condicionants que s’han de tenir en compte, com per exemple, el fet que sumant els del col·legi i els que venen al gimnàs DiR, per la zona s’hi mouen més de 500 nois i noies menors de divuit anys.
L’Ajuntament no ha valorat tots els condicionants que s’han de tenir en compte, com per exemple, el fet que sumant els del col·legi i els que venen al gimnàs DiR, per la zona s’hi mouen més de 500 nois i noies menors de divuit anys.
Així, és el moment de fer les coses bé. Quan una decisió és errònia, el millor que es pot fer és rectificar. A l’hora de resoldre nyaps no hi ha cap drecera tan directa. Som una societat que viu entossudida. No estem educats en l’admissió de l’error i, quan és el cas, ens costa rectificar amb naturalitat.
Tanmateix, aquesta vegada toca rectificar perquè aquesta vegada l’error és de tal magnitud, que el sentit comú demana posar l’Stop. S’ha de frenar amb urgència el projecte d’instal·lació de l’Alberg a persones sense llar amb addiccions, davant per davant d’un col·legi. Es tracta de rectificar i de deixar en paper mullat aquest projecte.
Ni vencedors ni vençuts. Que guanyin els nens. L’alcaldessa Ada Colau hauria de recuperar la memòria i escoltar les lluites veïnals. Si ho fes, l’Ajuntament esmenaria l’error. Aquesta vegada no va de colors polítics, va de la protecció dels menors.
Ramon Canela
Què en penses?