Senyora Anna Caula,
Sóc Ramon Canela, CEO i fundador dels gimnasos DIR. La felicito pel seu nomenament com a Secretària General de l’Esport i de l’Activitat Física. Un nomenament que el govern va aprovar el dimarts 8 de juny, ara fa just un mes.
Per a ser gràfics i per fer valdre el seu nomenament, vostè ocupa la responsabilitat política més alta que hi ha en aquest sector a Catalunya. Per entendre’ns, vostè és a Catalunya el que en altres països seria la ministra de l’Esport, que no és poca cosa. De fet, en diversos Estats aquesta és una figura habitual i en el cas d’Espanya, l’equivalent el trobaríem en la figura del secretario de Estado para el deporte.
Vivim envoltats de la immediatesa i estem acostumats a exigir respostes clares en qualsevol situació. Però tot i que la societat cada vegada gira més de pressa, hi ha costums que cal mantenir escrupolosament. Així, em sembla que s’han de continuar respectant els cent dies de marge, els que tradicionalment es donen a qualsevol càrrec públic en l’aterratge a la seva nova responsabilitat. Que el món giri a una major velocitat no vol dir que les coses s’hagin de fer de pressa, malament i corrent.
Per tant, entengui aquesta carta com el que és: la benvinguda al càrrec i una mà estesa. Però una cosa és aquest marge dels cent dies –del tot lògic i prudent–, i una altra demanar-li diàleg des del primer moment, empatia amb tots els sectors del món de l’activitat física i l’esport, una actitud oberta, res d’apriorismes i molt de sentit comú. Això sí que li demano des d’ara.
Vostè és la secretària general de l’esport i l’activitat física que gestionarà els últims cops de cua de la Covid-19 i la post-pandèmia. Vostè haurà de prendre decisions per pal·liar les últimes conseqüències d’un tsunami que, amenaçant la salut col·lectiva, ha causat estralls en l’economia i en els nostres hàbits. I l’esport, i el teixit econòmic que impulsa aquest sector, no n’està al marge.
Som un sector estratègic. De l’economia de Barcelona i del país, i pel conjunt de la societat. Hem entès la importància dels hospitals, dels CAP, però també dels centres d’activitat física. Ara que sabem quin és el valor de la salut, també hem de saber –i actuar en conseqüència–, que l’activitat física i l’esport són bàsics per a una societat sana. Un govern i un país que no assumeixin aquesta realitat, serien un govern i un país miops.
Estic convençut que farà les coses bé. I com que n’estic, li demano hora. Parlar, escoltar i actuar. La situació és prou greu per a posar-nos a treballar com més aviat millor.
Cordialment,
Ramon Canela
Què en penses?