Si algú fa cas dels consells del Guardiola, aquest és Manel Fuentes. Més d’hora que ell no s’aixeca ningú! Ni tampoc hi ha cap altre locutor en tot el país que s’atreveixi amb tants registres. Poques coses li agraden més que els reptes. Portar a l’èxit El matí de Catalunya Ràdio n’era un, que ja ha assolit. I amb nota.
text MARÍA LEACH, fotos JORDI TOST, maquillatge&perruqueria VÍCTOR BARRAGÁN per a CEBADO L’ILLA DIAGONAL (Av. Diagonal,557)
Ha passat un estiu molt tranquil, de barca, família i mar, però ara se li presenta un setembre “de traca”. Inaugura la quarta temporada al front d’un dels bucs insígnia de Catalunya Ràdio i comença les gravacions del televisiu Tu cara me suena, un format que li va com anell al dit tenint en compte els seus dots musicals. Mentre es deixa fotografiar emulant les portades dels discos del seu ídol Bruce Springsteen, xerra amb contundència de l’ascendent trajectòria d’El matí des que està pilotat pel seu equip, de la seva sana addicció als nous projectes de feina i de les expectatives que té vers l’actual moment de crisi. Això sí, de tant en tant, li surt la vena bromista…
Com comença un dia normal per a tu?
M’aixeco a les 4 del matí, quan encara és de nit. Surto de casa com si fos un lladre sense fer soroll. Arribo a la ràdio a les 5. Hi ha molt poca gent, només el sotsdirector i el coordinador del programa. Amb ells acabo de muntar l’escaleta, escric l’editorial i a les 6 entro en antena, que és quan arriba la resta de l’equip.
Llavors ja comença a bullir la cosa…
És com una marató. Hi ha qui arriba de nit, al matí, a la tarda… i haig d’estar pendent del que diguin els de la tarda, del que ofereixen els de la nit i de tota l’actualitat que ha passat o que està a punt de passar.
Com us organitzeu per preparar el programa?
En acabar el programa, a les 12, hi ha una reunió per a l’endemà. Després en fem una altra, ni que sigui per telèfon, a les 8 del vespre, i després una tercera a un quart de set del matí, quan deixo l’antena per parlar amb l’equip i incorporar les darreres novetats. Som com el ServiCaixa, 24 hores oberts!
Què fas just després d’acabar?
Esmorzo. Ha sigut un matí intens. Hem analitzat l’actualitat, hem informat, ens n’hem fotut…
No deixeu cap fil sense agulla!
Crec que el més revolucionari del que fem és haver agafat una tradició com era la d’aquest programa i haver-lo reconvertit en un model únic. Aquesta també serà una temporada de grans canvis. Estem renovant els processos i alguns espais, posant al dia els pilars que han sostingut la casa fins ara… Hem de seguir afegint el nostre valor, modernitzar-ho tot.
I el públic ha agraït la novetat…
Un es fixa en la cançó que cada dia sona a les 8 del matí, un altre en la canya que fotem en les editorials, n’hi ha que valoren que vam incloure les tertúlies econòmiques abans que ningú… Tot això són avenços que seguirem reiventant aquesta temporada.
Qui tria la ja famosa cançó de les 8?
Jo personalment. És un dels moments que més m’agrada perquè sé que hi ha molta gent que el segueix. Faré una llista de Spotify amb totes les cançons.
Quina és l’aposta de la vostra ràdio?
Que tothom que ens escolti tingui una informació rigorosa. A més, si ens acompanya tot el viatge, li prometem que la veu que escolta analitzarà aquesta informació, serà crítica i acabarà fent-ne humor.
N’hi ha pocs amb tants registres com tu!
Com a mínim sóc dels pocs que s’hi posen. Penso que hi ha un punt d’atreviment en el que faig. Davant de les capacitats, anem a jugar-les totes a fons.
Si fas broma, després et prenen seriosament?
L’humor d’actualitat, en gran mesura, és marcar un punt de vista. Quan fas una paròdia d’un personatge, estàs deformant-lo, accentuant-ne un tret. Amb la informació no pots usar l’exageració, pero sí el punt de vista. Pots subratllar més una cosa o una altra, sempre que sigui veritat. L’humor d’actualitat, quan és posa allà on cal posar-lo, fa riure i fa reflexionar.
Et va fer por passar de la paròdia a la serietat?
No, perquè, de fet, era una decisió que no depenia de mi, sinó dels responsables de la ràdio. Sempre valoro la seva valentia per haver-ho fet. Jo sabia que això es podia fer. El públic és molt adult i molt intel·ligent i els índexs d’audiència no menteixen.
La tasca d’aixecar un programa com El matí de Catalunya Ràdio no era precisament fàcil…
Invertir tendències a la ràdio és complicat. El matí anava a la baixa des de feia 4 anys i nosaltres, des de la primera temporada, hem crescut. Això ens fa molt feliços i crec que s’estudiarà en el futur. Però no és qüestió d’un, és mèrit de tot un equip que ha pencat fort. I seguim amb ganes de revolucionar i evolucionar.
Ja ho sap la gent que tens el màster de l’IESE?
Sí, el vaig acabar l’any passat. M’ha servit molt per explicar tot el que està passant i per collar els economistes i els polítics va molt bé.
Abans ningú sabia què era la prima de risc…
Mirem de fer un programa didàctic perquè tothom segueixi el relat. Aquest és un moment d’una gran complexitat però cal explicar-la.
Com veus el moment actual?
Hem de prendre consciència perquè ens hi van moltes coses per al nostre futur i el dels nostres fills. Cal, encara que sigui feixuc, estar al dia i conèixer com actua la classe política per saber si està a l’alçada.
Quan no ets a la ràdio, què fas?
Ara començo a gravar Tu cara me suena per a Antena 3. També faig concerts amb el meu grup, Manel Fuentes & The Spring’s Team, estic amb els nens… I, quan puc, dedico temps per fer exercici. Quan fas esport, aquest ritme hiperactiu és porta millor.
Com t’entrenes?
Faig SpinDiR, pesos, corro… i, de tant en tant, agafo un entrenador personal si m’he de preparar per a alguna cosa, com una sessió de fotos… Tot i que aquest cop he fet tard, ha, ha! Hauria de tenir una rutina més marcada. De fet, és un propòsit per a aquest curs.
La dieta també la cuides?
Menys del que ho hauria de fer! Pel que fa a la feina, estic portant una vida pràcticament d’atleta, així que caldrà fer-ho. Miro de cuidar-me, sopar poc… però també m’agrada poder gaudir d’un bon gintònic. No sóc algú esclavitzat pel seu físic.
Has pogut desconnectar aquest estiu?
Quan faig vacances, faig vacances. “Gran intensitat mentre dura l’activitat”. Això diu el meu profe de SpinDiR. Quan toca pujar muntanyes, pedala al màxim.
I, quan no, relax. I té raó.
Existeix una recepta per arribar tan amunt?
Crec que he estat molt afortunat. És important la sort, l’equip, l’esforç i el treball.
No t’han regalat res?
La vida m’ha regalat molt! M’ha donat salut, una família collonuda, bons amics, una gran capacitat de comprendre el món… Miro de retornar-ho explicant cada dia amb claredat allò que passa.
Quin és el teu lema de vida?
Carpe diem. Només tenim una certesa: ens morim. Gaudim, doncs, el moment. El sentit de l’humor és l’únic que et defensa davant de la tragèdia de la vida.
El millor premi que has rebut?
Això de l’èxit és tan relatiu… El millor premi és tenir una feina que t’agradi i poder fer-la com vols. •
Què en penses?