El mestre Manju Jois ha visitat recentment el YogaOne per impartir un seminari intensiu d’Ashtanga ioga, conegut també com el ioga de les vuit branques. El fill de Sri K. Pattabhi Jois –l’impulsor d’aquest estil arreu del món– ens va donar alguns consells sobre com apropar-nos i gaudir del ioga, una disciplina única que ell rebutja compartimentar amb diferents etiquetes.
Text: Anna Mosquera i Bondia / Fotos: Eliana Bartolomé
Com explicaria l’Ashtanga a una persona no versada en el ioga? Bé, jo començo dient que es tracta d’una disciplina per cuidar la salut. Així és com introduiria algú als exercicis d’Ashtanga. A partir d’aquí podrien començar a solucionar els seus problemes, en cas que en tinguessin. Aquest és el primer pas.
I algú que ja coneix el ioga… què creu que podria trobar en l’Ashtanga que no trobaria en un altre estil? En realitat l’Asthanga és només un nom, és una disciplina. Et disciplines tu mateix per practicar les asanes, fer els exercicis. Si fas aquestes coses bé, a poc a poc el teu cos es va tornant més sensible al que menges i comença a saber exactament quin tipus d’alimentació vol, de manera que comences a canviar la teva dieta. Aquests són els passos per iniciar-se en la pràctica del ioga.
Amb un altre estil no es noten aquests canvis en el cos? Hi ha molts noms diferents, però tots ells parlen del ioga.
Així doncs, el ioga és una única disciplina i la resta són només etiquetes… Exacte, la gent utilitza totes aquestes etiquetes, però és només pràctica de ioga.
L’Ashtanga va ser l’estil que vostè va aprendre de petit? Sí, el vaig aprendre amb el meu pare, vaig començar amb set anys.
Era un professor molt estricte? No, era molt alegre i era molt fàcil aprendre amb ell, per això em vaig interessar pel ioga, perquè no sentia cap tipus de pressió.
Sembla que per a d’altres estudiants era un mestre força sever, però vostè no el veia així, doncs? No ho crec… Tot i que de vegades és millor ser una mica estricte, si no no hi ha millora.
Creu que la seva comprensió de l’Ashtanga (i del ioga en general) ha evolucionat al llarg dels anys? No. Jo he seguit sempre la manera en què se’m va ensenyar a mi, perquè així és com m’agrada. És molt simple, gens confusa. Avui en dia tothom modifica el ioga amb diferents estils i diferents coses. S’envien diversos missatges i cada cop és més complicat per a les persones que volen aprendre. Les antigues formes es troben als llibres antics i si segueixes els llibres no hi ha cap mena de confusió. Actualment l’enfocament de l’Ashtanga és molt diferent al que jo vaig aprendre de petit, el canvien constantment.
És cert que un dels seus propòsits ha estat aclarir els ensenyaments del seu pare, que han estat sovint mal interpretats a causa de traduccions errònies? Sí, és cert! Ell no parlava gens d’anglès, així que quan la gent li feia preguntes, responia: “Oh ho ho” i s’ho prenien sempre com un “sí“. Això va dur a una gran quantitat de malentesos.
Quin li agradaria que fos el seu llegat? Oh! Jo no espero res! Ha, ha, ha! Només vull seguir gaudint d’estar envoltat de gent, ensenyar tot el que sé i fer el que m’agrada.
Quin és el millor consell per a una persona que vol començar a practicar ioga? Simplement comença, i ja aniràs veient com et sents!
Què és el més difícil d’aprendre quan es comença a practicar ioga? El més difícil és aconseguir captar tota la màgia. La pràctica del ioga és una determinació, es tracta de sentir una passió. Si no tens passió, no funcionarà, com passa amb qualsevol altra cosa. No es força la gent a entrar en el ioga, ha de venir d’ells.
I què va ser el més difícil d’aprendre per a vostè? Res! Perquè jo tenia passió per aprendre’n, així que no em vaig trobar amb cap problema en absolut! Ha, ha!
Alguna asana preferida? Shavasana! És la postura més maca! La més relaxant.
Creu que al món occidental comprenem de debò tota la complexitat del ioga i la seva part espiritual? No, encara no. Encara hi ha molta feina per fer, perquè cal deixar-se anar, alliberar-se, per comprendre la complexitat de ioga; hi ha un munt de coses a fer, un munt d’informació… Ara la majoria de persones encara estan confoses, però un cop hagin sortit d’això i, a poc a poc, comencin a relaxar-se… Hem de dir-los que el ioga no és només exercici físic, sinó que has de relaxar-te i practicar per obtenir-ne tots els beneficis.
La nostra mentalitat occidental té, doncs, alguna cosa a veure amb la manera com ens apropem al ioga… Sí. Perquè aquí tot és sempre com una competició: guanyar, guanyar, guanyar. A orient no tenim aquesta mentalitat. Quan un només busca guanyar, se sent pressionat, i el fet que aparegui la pressió no és gens positiu. En el ioga s’ensenya que no hi ha cap pressa, no hi ha cap expectativa. Simplement cal relaxar-se i entrar-hi. La pràctica i la resta de coses vindran cap a tu.
Amb quina freqüència recomanaria que practiquéssim ioga? Si vols practicar cada dia, fantàstic, però fer-ho quan et vingui de gust ja està bé. Un cop t’endinses en el ioga, progressivament el teu cos començarà a desitjar-ne més. Així és com t’hi vas acostumant; no ens agrada obligar ningú, has de sentir-ho.
I quant de temps es triga a sentir els beneficis del ioga en el cos? Tan aviat com et deixes anar, els pots sentir immediatament!
Què en penses?