Passem una tarda a Up&Down DiR amb la regatista catalana per descobrir els secrets del seu espectacular físic. Comentem com s’entrena, què menja… però també quines sensacions té ara que Londres 2012 és aquí mateix.
text MARÍA LEACH fotos JORDI TOST
És una dona tan dolça i amb tanta serenitat que costa imaginar-se-la lluitant com una lleona a alta mar perquè el seu vaixell arribi el primer. Sembla que era ahir la seva última competició olímpica a Pequín. Ara viu endinsada en una altra aventura, la de fer créixer la seva empresa mentre es recupera d’una caiguda en moto que va patir al novembre.
Com estàs de l’accident?
Em vaig trencar la clavícula i m’han hagut d’operar dues vegades. Porto una placa, caragols… però estic millor. Ja no he d’anar a rehabilitació tan sovint i a casa faig exercicis amb gomes i començo a fer pesos i càrdio al gimnàs.
Segueixes competint?
Sí, però en comptes de vela olímpica ho faig en creuers (vaixells més grans amb tripulació) a la Copa del Rei, el Godó… tot i que a causa de l’accident fa gairebé sis mesos que no navego.
Ara mateix a què et dediques?
Estic treballant en l’organització del campionat del món de vela de 470, la classe en què jo navegava, que se celebra aquest mes de maig a Barcelona. A part, estudio coaching perquè amb dos esportistes més de vela vam muntar una empresa que es diu Mar Vela Persona (www.mvp-team.eu) per fer coaching nàutic.
En què consiteix el coaching nàutic?
Es tracta de treballar diferents aspectes i competències navegant en un vaixell de vela. En grups de 10 persones, s’assigna un rol a cadascú i els fem fer exercicis i activitats a partir d’allò que es vol millorar, com ara el treball en equip, l’adaptació al canvi (perquè la persona està en un entorn que no coneix i s’ha d’adaptar a la meteorologia, el mar…), el lideratge, la comunicació (bàsica en un vaixell), etc.
“Si estàs bé físicament pots pensar millor i prendre decisions encertades”
Tens altres projectes?
He format part de l’organització de la Barcelona World Race (BWR) portant temes d’hospitality, que consisteix a treure patrocinadors a navegar, perquè coneguin aquest món, i explicar-los la vida a bord: què mengen i com dormen els regatistes, com són els vaixells…
Participaries en la BWR?
M’encantaria provar aquest nou repte! El tipus de vela que jo he fet, l’olímpica, és molt concreta. Sortia cada dia a navegar, m’estava 5-6 hores a l’aigua, però sempre tornàvem a terra. En canvi, la BWR és navegació d’altura, passes tres mesos a bord. He fet alguna cosa petita i crec que m’hi puc adaptar bé.
Quina preparació segueixes per a les regates?
La vela és un esport més tècnic (tot ha d’estar ben col·locat i ben fet) que físic, però si estàs bé de forma, penses millor. Malgrat tot, cal fer entrenament cardiovascular, agafar fons i treballar la força explosiva, sobretot de braços, per a moments determinats de la regata. En general, cal enfortir tot el tren superior i l’esquena. Estem moltes hores en la mateixa posició i això et contractura i et fa patir de trapezi, cervicals… Així que és clau reforçar lumbars i abdominals per evitar els efectes de les males postures, sense oblidar els estiraments de tot el cos. M’encanta després d’una competició anar al fisioterapeuta perquè em faci un bon massatge descontracturant-me tota l’esquena.
Quants dies a la setmana s’ha d’entrenar?
En temporada de competició, intentes entrenar-te 4-5 dies a la setmana un mínim de dues hores. La rutina és: càrdio durant 45 minuts (cinta de córrer, màquina de rem, spinDiR…) per cremar i suar, ja que a la vela sempre estàs una mica pendent del pes, en especial a la modalitat olímpica. I després tonificació amb pesos i practicar amb gomes els moviments que es fan durant la regata.
“Faig 45 minuts de càrdio més exercicis de tonificació amb gomes i pesos”
Com cuides la dieta?
Sempre he intentat menjar equilibrat, vigilant la quantitat de greix, deixant els hidrats de carboni per al migdia i sopant verdura amb proteïna. Esmorzar fort és clau quan surts a navegar perquè a l’aigua no menges gaire, com a molt barretes o fruita, i necessites energia per aguantar.
I el cap, com s’entrena?
Seure a les roques i escoltar el mar em tranquil·litza molt. El coaching també m’ha ajudat a tenir més bon equilibri i no ser de vegades tan impulsiva… Prens consciència d’accions que fas sense adonar-te’n i de les quals després et pots penedir.
Navegar té edat?
En ser un esport tan tècnic i haver-hi tants tipus de navegació dóna molt de marge. En un vaixell de creuer, per exemple, la feina va distribuïda entre tot l’equip i hi ha posicions menys exigents. A més, sempre pots adaptar el vaixell i les veles a les teves condicions.
Ara que s’apropen els Jocs Olímpics de Londres… sents nostàlgia?
Sí, però també sé que he cremat una etapa. Em faria una mica de mandra anar-hi. Hauria de preparar-me molt perquè l’esport cada vegada és més exigent… has d’estar motivat. Admiro la gent que encara és al peu del canó donant guerra.
Què en penses?