No creu en els senyals i odia les supersticions. És un home de ciència, però la vida l’ha anat portant pel camí de l’art. Ara és habitual que els actors estiguin en forma, però ell va ser un dels primers a lluir cos a través de la pantalla.
text MARÍA LEACH,
Després de passar un matí xerrant i fotografiant Octavi Pujades és impossible marxar a casa sense una imatge molt diferent de la de l’actor ben plantat de cos 10, protagonista de grans produccions televisives com Palomitas, Piratas o Lalola. Clar que es cuida i li agrada “matxacar-se” al gimnàs, però són molts els secrets que amaga aquest tranquil sabadellenc de 37 anys, llicenciat en medicina i especialitzat en psiquiatria, apassionat de l’escriptura, pare de família, friqui absolut dels còmics i tan curiós i àvid de coneixement com quan era un nen petit.
Aviat et veurem a la gran pantalla…
Sí, tinc dues estrenes de cinema pendents. Una pel·li que vaig fer l’any passat a Canàries, que es diu El Plan i que segurament veurà la llum a la tardor i una altra, Gallino, molt més underground, de Carlos Atanes, un director molt peculiar que acostuma a fer treballs bastant estranys i independents. Un guió que poques vegades tens ocasió de fer i m’ho vaig passar genial.
I estàs pendent d’alguna cosa de teatre, oi?
Sí, d’una obra també escrita per Carlos Atanes. Ara fa poc vaig ser a Màlaga fent un “autosacramental” dirigit per Ricardo Pereira, que és teatre en vers d’autors anònims dels segles XV i XVI. Xulíssim!
En què estàs treballant actualment?
En un guió de cinema escrit per mi, ja vaig per la tercera versió i estic de reunions amb productors, a veure com va… Si pogués, m’agradaria dirigir-lo.
Pregunta obligada: com acaba davant de la càmera un llicenciat en medicina?
Doncs una mica de rebot. Per pagar l’acadèmia on preparava el MIR vaig començar a treballar de nit, de cambrer, promotor… i mitjançant gent d’allà em van sortir feines de model de fotografi a i publicitat. Just després de fer l’examen MIR i abans d’escollir la plaça em van trucar d’una productora on havia fet càstings dient que els encaixava per un personatge d’una sèrie nova, Happy House, i després d’unes quantes proves em van agafar.
No t’havies plantejat mai ser actor?
No havia tingut mai cap mena de vocació, o això em pensava, però fa un parell d’anys en una reunió d’exalumnes de l’escola em van sorprendre recordant que jo ja escrivia i dirigia obres de teatre. La llavor de la professió devia ser allà!
Què és més difícil treure’s el MIR o ser actor?
El MIR és molt difícil però és molt més racional. En la interpretació no depens només de tu, com a l’hora d’estudiar, que al fi nal són colzes, sinó que estàs subjecte a molts factors externs. També t’he de dir que, en treballar de nit i anar a l’Acadèmia d’empalmada, vaig tenir sort amb el MIR. Se’m donen bé els exàmens tipus test i vaig treure una bona plaça.
Quan vas deixar ofi cialment la medicina?
La sèrie Happy House la vaig fer durant el parèntesi de la prestació social, però en acabar-la ja no podia ajornar més la incorporació a l’especialitat i em va tocar escollir. Tampoc és que m’agradés especialment la medicina, perquè jo havia començat la carrera amb una idea molt romàntica i després t’adones que hi ha un volum de coneixement tan vast que, si no t’especialitzes molt, no fas res i a mi això no m’agradavagaire, de manera que no em va costar tant triar.
“D’adolescent,
la meva
obsessió era
ser com un
superheroi”
I et vas llançar a la piscina!
Sí, però vaig estar més d’un any sense treballar. Ni tenia representant ni sabia com moure’m en aquest món. Mentre, em van enviar a fer uns anuncis a Atenes i, un cop allà, em van trucar de la productora d’Al salir de clase, així que vaig volar a Madrid a fer la prova i al cap d’un mes em van comunicar que m’havien agafat. Mil cops he preguntat d’on van treure el meu telèfon però ningú m’ho ha sabut dir mai!
Això va ser el destí!
Des de la distància del temps ho pot semblar, però no sóc de creure en senyals ni en històries d’aquestes… Precisament, a la festa d’inauguració de Diagonal DiR el 1998, quan encara no sabia ni què seria, vaig coincidir amb Marian Aguilera, Roberto Hoyas… els actors d’Al salir de clase que van assistir a l’acte.
Com a actor, ets bastant autodidacte…
Sí, evidentment tinc carències, però crec que la meva és una feina molt de jugar i d’observar. Has d’utilitzar molts recursos. És cert que un bon professor el que fa és posar-te en contacte amb els teus recursos interns per fer un personatge, però jo els millors mestres me’ls he trobat treballant. Un dels últims, el director i dramaturg Ricardo Pereira: filòsof, teòleg, guionista, lingüista… una eminència!
Ets pare de dos fills… Com compagines la vida professional amb la familiar?
La veritat és que qui té més mèrit en això no sóc jo, és la meva dona. Ella és mestra i en èpoques que estic fora treballant és qui s’ocupa de la casa tota soleta. Però, quan no hi ha feina, sóc pare i porto la casa a temps complet. Tot té el seu moment. Gaudeixo molt actuant, però també quan estic amb la meva nena de vuit anys i el meu nen de sis.
Trobes que el teu físic t’ha encasellat en un tipus de paper?
Amb els anys m’han anat oferint coses bastant més diferents. Al principi tocava molt fer de galant. Quan treballes amb la imatge és inevitable que aquesta influeixi. El teu físic t’encasella per a uns papers o per a uns altres. Pot ser de galant, d’antiheroi o de dolent. En el meu cas, estic molt més marcat cap a unes característiques determinades, tot i que crec que és una cosa que el temps està curant.
Estar musculat i en forma abans no era gens comú entre els actors…
Vaig començar a entrenar-me amb 15 anys, així que amb 25, a l’època d’Al salir de classe, jo estava molt fort en un moment en què cap actor no trepitjava un gimnàs. Avui en dia el meu físic és bastant més habitual i els actors ara es cuiden molt més.
Als 15 anys ja et cuidaves?
Més que cuidar-me, anava al gimnàs per ser com un superheroi! Des de sempre he estat molt fan dels còmics, he dibuixat fanzines, tatuatges… En tinc una col·lecció increïble! I la meva obsessió era ser com Estela Platejada d’Els quatre fantàstics.
Quins esports practiques?
A part de les patxangues de futbol i de bàsquet, m’agrada la natació i durant un any vaig aprendre esgrima, però viure entre Barcelona i Madrid fa que hagi d’escollir esports individuals i el gimnàs és el referent.
“Cuidar la
imatge és un
sacrifici, però
obre portes”
Quina rutina física segueixes?
Intento anar al gimnàs 5-6 dies a la setmana. Divideixo el cos en quatre jornades: un dia faig esquena i espatlla posterior, el següent faig espatlla i abdominals, el tercer faig braços i el quart faig cames. També intento fer tres o quatre dies d’exercici aeròbic a la setmana, com màquina el·líptica o bicicleta estàtica.
Fas alguna dieta especial?
Procuro menjar bé i sa, seguint una alimentació alta en proteïnes per mantenir el múscul i afegint una mica d’hidrats en cada menjar. Segueixo la Dieta de la Zona, que és semblant a la Mediterrània però una mica més baixa en hidrats.
Quan necessites aclarir el cap, què fas?
El gimnàs em va molt bé. A primer de medicina vaig deixar d’anar al gimnàs per tenir més temps per estudiar i em va anar molt malament, no ho faré mai més! Entrenar-me em fa un “reset” complet.
Feien riure molt les teves paròdies a Palomitas! T’agrada la comèdia?
Molt! Quan faig un càsting, passo molta vergonya quan les proves són dramàtiques o tràgiques… En canvi, si és de comèdia, m’ho passo molt bé. M’és molt més fàcil entrar en el codi còmic.
No et perdis
el divertit making of
d’aquesta sessió.
En breu el publicarem
en aquest bloc!
Tens algun actor referent?
El meu pare era gran i em vaig criar amb cinema clàssic, així que m’encanten Cary Grant, Spencer Tracy… Dels actuals, em quedo amb Edward Norton, Tom Hardy, James McAvoy… I ja d’aquí: Antonio Dechen, Eduard Fernández… Més que l’actor, és el paper que fa. Sovint ens oblidem que amb un bon guió l’intèrpret ha de fer bastant poc perquè la cosa surti bé.
Teatre, cinema o tele?
Si hagués d’escollir, em quedaria amb el teatre. Està més mal pagat i és molt més esclau, però és on realment neix la interpretació. Tens la resposta directa del públic i cal molta més tècnica i més gràcia. Crec que t’adones de si vols ser actor quan fas teatre.
Quines aficions tens a part de l’esport?
Sempre he dibuixat. Ara ho tinc una mica oblidat però vaig fent. Amb fills escasseja el temps lliure… Això sí: sóc molt de connectar-me a Internet.
Practiques Facebook, Twitter…?
Xarxes socials, sí, però sobretot consulto coses a la Wikipedia o satisfaig la curiositat general. Sóc molt, molt curiós. De petit, la meva mare sempre deixava el que estava fent per buscar els meus dubtes amb mi a l’enciclopèdia. El gran regal que em va fer la mare va ser no matar la curiositat infantil… I encara la tinc!
Com portes la fama?
La fama, que et reconeguin pel carrer… és la demostració que la teva feina està arribant. De vegades pot atabalar, però sense la gent, la nostra feina no serveix de res, per la qual cosa s’ha d’estar molt agraït.
Si no poguessis actuar més, què faries?
Escriure. Ho trobo molt gratificant, fins i tot més que actuar. Sé que el procés després de moure un guió és molt aspre i molt desencantat però la llibertat creativa de l’escriptura no te la dóna la interpretació.
“Sóc molt
català, de la
meva terra i
el meu idioma”
Sobre què escrius?
Una mica de tot. No m’identifico amb el costumisme, sóc de ciència-ficció. M’agraden els plantejaments surrealistes i pensar: a partir d’aquí, què passaria?
Madrid o Barcelona?
Barcelona! Madrid és on hi ha més feina i també gent molt maca, però és una ciutat gran, inhòspita… I no només per això, jo sóc molt català, de la meva terra, el meu idioma… Catalunya és molt important per a mi.
Com et planteges el futur?
M’agradaria escriure, seguir actuant… No ho sé! No sé ni com em plantejo el present! Mira, sobretot, veient créixer els meus nens.
_______________________________________
Preguntes ràpides respostes curtes
Les tres coses que més t’agraden del món: La meva família, la informació i Catalunya. Sobre què t’encanta parlar? Sobre ciència. Què fas tan bé que segur que guanyaries un concurs? Discutir, argumentar… Sóc molt sofista. Amb qui t’ho passes millor? Amb els meus amics, la meva dona i els meus fills. Amb què se te’n va l’olla? Amb els còmics. Què et treu de polleguera? La ignorància. Una raó per treballar d’actor: Diversió. Ets supersticiós? Gens ni mica. Un truc infal·lible per lligar: No n’hi ha. Millor ser natural per si surt bé la cosa i no haver de fingir després. Què és l’èxit? Mirar enrere i estar satisfet amb el que has fet. Què no s’imagina la gent de tu? Que en realitat sóc molt rata de biblioteca. Ser guapo obre portes? I tant! S’ha de cuidar la imatge, doncs? És un sacrifici cuidar la imatge, però obre portes.
_______________________________________
**maquillatge i perruqueria VÍCTOR BARRAGÁN per a CEBADO, vestuari FREDDY, CALZEDONIA, VANS, LEE.
“Cuidar-se” en sentit de “fer exercici” no és correcte en català.
Hi ha algunes faltes de picatge.
No obstant això, jo me’l feia, l’Octavi.