L’Èric Domingo és un runner que té el rècord Guinness corrent una marató empenyent la seva mare, que va en cadira de rodes degut a la malaltia que pateix.
- Per què i quan vas començar a córrer amb la teva mare?
Vam començar a córrer junts fa 6 anys. Vaig trobar de casualitat la Cursa Mou-te per l’Esclerosi Múltiple al Circuit de Montmeló. La primera edició que vaig anar la vaig fer sol, però des de la següent vaig anar amb la mare i allà va ser on va començar tot amb 10km. No feia molt que anava de forma completa amb la cadira de rodes i jo volia animar-la i animar-nos a tots 3 (el meu pare, la meva mare i a mi) i se’m va ocórrer. Li vaig proposar i, encara que em va dir que estava boig, va acceptar, per sort.
- Com entrenes? Entrenes amb la teva mare?
Entreno molt, tot el que puc. Però amb la mare no el que voldria, hi ha factors com la logística (la zona on vivim no està feta per córrer amb ella i ens queden lluny les zones adequades), els horaris (hauria de fer-la matinar molt o sortir molt tard al vespre), les temperatures (el fred fort i la calor forta li afecten més que a una persona que no té Esclerosi Múltiple) i per últim, que entrenar molt amb ella implicaria fatigar-la més del compte. Llavors el què fem junts és: quan tenim un objectiu, depenent de la distància de la cursa, fem un entrenament en concret per veure com estem i com estic per calcular ritmes i sensacions: per exemple, si preparem una marató fem un test de mitja marató. Si preparem una mitja marató fem un test de 10km. I d’altre banda, jo entreno 6 dies a la setmana. Corro aquests 6 dies i també faig 2 dies de peses i un dia de nedar.
- Quina relació tens amb el DiR?
Tinc una relació de 12 anys amb el DiR. Vaig fer-me soci amb 17 anys (ara en tinc 29) perquè en aquella època no podíem entrar més joves. Vaig començar al DiR Hispà on he fet de tot i més i on vaig començar a entrenar-me per córrer (amb el grup Run With Us). Uns anys més endavant, vaig formar-me per ser tècnic d’Spinning i vaig estar durant una breu temporada com a tècnic d’SpinDiR, però amb la universitat no m’ho vaig poder combinar i vaig haver de deixar-ho contra la meva voluntat. I des de llavors vaig tornar a ser usuari. Els meus plans de futur? Porto 12 anys al DiR i no m’imagino a un altre club i tinc projectes per aquest 2022 i 2023.
- Què t’aporta l’esport?
Per mi, l’esport és vida. Tant se val la intensitat, si es competeix o no. Però és vida i és un estil de vida. A mi m’ha aportat valors, m’ha ajudat a créixer com a persona i m’ha permès viure experiències increïbles i conèixer a moltíssimes persones (inclosos els meus millors amics). He pogut viatjar, donar visibilitat a l’enfermetat que pateix la meva mare, i com he dit abans, els valors de la disciplina, la constància i l’esperit de superació m’han fet millor persona. Jo no entenc la meva vida sense l’esport, perquè per mi, ja estigui millor o pitjor, sol o acompanyat, és teràpia i una cosa sana.
- Alguna anècdota que ens vulguis explicar?
Uff, en tinc unes quantes d’aquests últims anys. Puc dir que les meves 2 primeres curses (la primera de totes i la primera de quan realment hem vaig posar a córrer) van ser la Cursa Mossos d’Esquadra de Sant Cugat i la 1ª edició de la Cursa Diagonal. Així què més vincle, impossible! A més, m’ha passat de tot, des que a una cursa se’m va apagar el rellotge i vaig haver de córrer uns quants km sense saber el ritme ni el temps que portava, com també hi va haver una mitja marató on se’m van oblidar els gels a casa i quasi no l’acabo per falta d’energia. M’he trobat en curses fora de Catalunya amb amics/companys de Barcelona i hem fet gran part de la cursa o tota la cursa junts. I si parlem d’anècdotes com “fites”: poder fer el Record Guinness de Marató empenyent la cadira de rodes de la meva mare o córrer una ultra per etapes en autosuficiència a Islàndia.
- Per què la gent s’hauria d’apuntar a la Cursa Diagonal?
Principalment, perquè córrer és vida. Però crec que un dels motius més importants (sobre tot per la gent de Barcelona i voltants) és poder travessar la millor ciutat del món sense cotxes ni res. Córrer de punta a punta de Barcelona i justament pel carrer més gran (la Diagonal) és un luxe que només ens podem permetre un cop l’any. I a més, tot s’ha de dir, independentment de si anem a uns ritmes o uns altres, és un recorregut que incita a donar el nostre 200% amb un perfil per córrer ràpid. Tothom que hi sigui el 29, que no se la perdi!
- Segueixes alguna dieta especial per les curses?
Dieta específica no, és cert que intento cuidar-me i menjar sa. Però dins del que existeix sa, menjo el que m’agrada. Però pizza i dolços també en menjo sense problemes. I per les curses, específicament, sí que intento a principis de la setmana menjar una mica menys d’hidrats de carboni i prop de la meitat en començo a menjar de nou. El dia abans m’hidrato el millor que puc amb aigua i isotònic i intento menjar molts hidrats sense salses.
Cursa Diagonal DiR Guàrdia Urbana by Hyundai 2022
Diumenge 29 de maig de 2022
Què en penses?