Amb la Covid-19 hem après que la salut –la nostra i la de tots– és un bé sagrat, un capital que s’ha de defensar sempre. La salut ha deixat de ser un maldecap exclusiu de la gent gran. Avui el fet d’estar bé és una prioritat compartida i socialment acceptada.
La salut no pot ser un comodí que permeti als governs aplicar mesures arbitràries que, de retruc, compliquin el que hauria de ser el més fàcil del món: fer activitat física en un gimnàs segur. Hem d’evitar aquest contrasentit perquè, precisament, l’activitat física reforça el nostre sistema immunitari i ens fa més forts a l’hora de combatre l’obesitat, una depressió o el virus invisible. Aquestes afirmacions estan provades científicament i els governants ho haurien de tenir present.
La solució a la Covid-19 no depèn de buscar un titular cridaner anunciant mesures a la babalà. Al contrari, es tracta de no complicar la vida als que, de manera convençuda, fan salut fent exercici. A banda, s’ha d’aconseguir que tornin a fer activitat física els que ja n’havien practicat. Ha de ser una prioritat.
I això, com es fa? D’entrada resolent una grandíssima paradoxa: justament ara, que la societat és més conscient que mai de la necessitat de cuidar-se, és quan els gimnasos han perdut una part dels seus usuaris.
Aquest descens s’explica, entre altres motius, per la vacunació encara incompleta i per la repercussió del teletreball –que a la ciutat va canviar els hàbits de milers de persones.
Però hi ha una raó més: l’economia en general. Les coses van mal dades per a moltes famílies. Traduït al món real, això vol dir que pagar una mica més o una mica menys té una repercussió decisiva. Un euro amunt o un euro avall pot animar molta gent a fer natació, zumba o spinning, o bé la pot tombar, tornant-la a la casella de sortida: el sedentarisme.
Per tant, sí que ve d’un euro. I de 3,30, que, per a l’usuari, és la diferència del cost d’anar al gimnàs amb l’IVA actual o amb un IVA reduït si la quota és de 40 euros. I això només depèn de l’Estat. S’ha de trobar una solució urgent. Aquesta és la clau que pot fer que milers de ciutadans visquin saludablement, o que se n’hagin d’estar.
D’on els traiem, aquests euros? És més fàcil del que pot semblar. El ministre Miquel Iceta i el govern de Pedro Sánchez tenen l’oportunitat d’apostar per la salut aplicant l’IVA reduït als gimnasos. Són una activitat essencial i si actuen en coherència, ajudaran molta gent. De raons n’hi ha de sobres. Anys abans de la Covid-19, la decisió del ministre Montoro d’aplicar un IVA del 21% ja era un grandíssim despropòsit. Avui, a més, és una enorme injustícia, perquè priva de fer salut a milers de persones.
Situar l’IVA reduït al 10% seria acostar-se a Suècia i allunyar-se de Grècia, d’Itàlia i de Portugal, que tenen aquest impost disparat. Posar sentit comú en l’IVA obriria les portes dels nostres gimnasos a molta gent.
Com a societat ens anirà molt millor si socialitzem la salut i l’activitat física. Si l’Estat és prou viu, és veritat, ara deixaria d’ingressar uns diners, però els recuperarà perquè a la llarga el sistema de salut també notarà aquesta rebaixa de l’IVA. I la notarà per bé. Estalviant, perquè les persones tindran més salut.
Ramon Canela
Què en penses?