Hi ha moments que van lligats a una frase o a una etiqueta. Ara que a Tòquio s’hi disputen els jocs, penso en la Barcelona del 92, la preolímpica, l’olímpica i la postolímpica. Quin estiu tan feliç!, però quin empatx. Des de l’octubre del 86 i fins a la crisi del 93, tot començava o acabava amb l’afegit d’olímpic.
Van ser dies feliços. Res a veure amb la Covid-19 i la situació que ens ha tocat viure des del març de l’any passat. Primer va ser una anècdota exòtica i llunyana que recollien els diaris. Però la Covid-19 va saltar de la Xina a Itàlia, allà on el caos és el sistema i finalment se’ns va instal·lar al replà de casa. Aleshores era tard: ja la teníem aquí.
Hauran de passar molts anys per oblidar la pandèmia. Als pròxims mesos tot es declinarà a partir de la Covid-19. Els somnis trencats, la capacitat d’adaptació a un nou repte, tot ens portarà al monstre invisible. És per això que ara hem de viure aquest agost amb la força dels adolescents, que és aquell temps on tot és possible.
Hi ha qui ha escrit que aquest agost serà com un diumenge llarg perquè aquest estiu no acaba de ser complet: hi sobra por i hi falta llibertat. Segurament és cert. Però, i què? Si això és cert, desmentim-ho.
“Fa més d’un any que cada tres setmanes tornem a la normalitat. Tornar s’ha convertit en un verb multitasca. No acabem de ser del tot i ens passem el dia tornant. És un viatge que recorrem en bucle. Tornem i tornem per a tornar una altra vegada”
Tips d’aquest tornar light, el setembre ha de ser el definitiu. Ha de ser el bo.
Al setembre haurem d’elevar al quadrat la idea de represa. I ho hem de fer bé. Haurem de tornar a ordenar el calendari vital, l’agenda i el nostre dia a dia. Quan el sol d’agost sigui un record, aleshores ens tocarà viure. Serà quan haurem de recuperar els gestos, els hàbits i els costums que, senzillament, ens fan estar bé.
Aquesta vegada no deixarem enrere un estiu, sinó que girarem full a la maleïda Covid. Que quantes vegades hem tornat? És igual, moltes. Però aquesta ha de ser la bona. Per això, ara procureu gaudir l’agost. Al vostre aire, amb la cadència i el ritme de cadascú. Que sigui un bon agost. Un agost per sempre, gairebé etern.
“I al setembre, torneu. Com si fóssiu Chavela Vargas interpretant el seu Volver, volver, torneu. I si és una mica abans, també: torneu, que l’última setmana d’aquest mes és prodigiosa si es tracta d’agafar fons per a la represa”
Sigui quan sigui, conjugueu el tornem-hi. Activitat física i salut, per això us estem esperant.
El DiR és casa vostra.
Ramon Canela
Director General dels Clubs DiR
Què en penses?