Si en un aparador del Passeig de Gràcia s’hi pogués mostrar la vida que hi ha en els vint-i-dos @ClubsDiR, estaríem davant de l’aparador que més mirades captaria de tot Barcelona.
Els DiR són vida. La gent s’hi mou amb la il·lusió de qui té un projecte vital que val la pena. I és que cuidar-se, s’ho val. Estar bé és un gran projecte perquè amaga una recompensa immensa: l’equilibri amb un mateix.
Però avui aquesta vitalitat amaga un xoc molt potent entre la realitat i les percepcions. I procuraré fer-me entendre.
Amb la Covid-19 el món es va parar de cop. El sector del fitness va tancar més de cent seixanta-quatre dies a Catalunya i des d’aleshores treballem molt fort per a recuperar el nivell d’usuaris de la prepandèmia. Per tant, és tan veritat que els @ClubsDiR tornen a tenir el bullici d’una petita gran ciutat, com que encara no hem arribat on érem, cosa que ens porta a una segona reflexió.
No fa massa llegia que, segons dades recents, al Regne Unit calculen que un milió de persones ha deixat d’entrenar i de fer activitat física arran de la pandèmia. Això demostra que a vegades les percepcions ens enganyen. Avui s’ha instal·lat a l’opinió pública la percepció general que es camina, es corre i que es va al gimnàs com mai, però les dades ho desmenteixen. Hem de combatre la falsa llegenda que mai s’ha practicat tant d’esport com ara perquè, senzillament, és fruit d’una imatge distorsionada.
Com a societat hem de tornar a la realitat. S’ha d’animar la gent a tornar als centres de fitness perquè les coses ens van molt millor quan la societat és sana i feliç. Ens hem de tornar a comparar amb els nivells del febrer del 2020, abans del malson de la COVID-19. Hem de tornar als indicadors previs a la pandèmia. La resta és fer-nos trampa i quedar atrapats en la imatge distorsionada dels primers mesos de pandèmia, quan passejar una hora al dia era una alliberació. Hem de fugir d’aquest record perquè, amb el pas del temps, aquelles imatges encara ens semblaran idíl·liques i, no, no ho són.
Així, ara que anem recuperant el pols, què proposem? Doncs suggerim vida! Que els carrers i els gimnasos tornin a ser un formiguer de vida.
Al DiR sabem que tenim una responsabilitat social, i l’exercim. Per això des del DiR fem un esforç de preu, oferint moltíssimes modalitats de pagament. L’objectiu és posar l’activitat física a l’abast de tothom. Aquest deu ser un objectiu que comparteix la majoria de la societat i que també hauria de ser compartit pels nostres governs. Sense presses, sense la pressió d’una negociació d’última hora, però pensant en la gent, és l’hora de revisar l’IVA dels gimnasos –ara està en un escandalós 21%– i ajudar que l’activitat física estigui, realment, a l’abast de tothom. Qui s’hi pot negar?
Ramon Canela
Què en penses?