En la llista dels problemes a resoldre per les societats avançades hi destaquen dos clàssics: fer anys i fer-los amb prou qualitat de vida.
L’envelliment de la població és una de les transformacions socials més importants que ens toca gestionar com a societat. La dècada de l’envelliment saludable (2020-2030) ha de ser una gran oportunitat per a millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones grans. S’hauria d’arribar a conjugar un envelliment saludable amb disfrutar d’una bona capacitació funcional i mental. En definitiva, ment activa, cos actiu.
Cada vegada són més les persones grans que superen la frontera dels vuitanta anys. La ciència, la tecnologia i la medicina, han fet possible el que semblava impossible: que visquem més anys. Segons les previsions, en les pròximes dècades es mantindrà l’augment de l’esperança de vida en la població en general. Això planteja un gran repte a la majoria dels països del món. Volem viure molts anys, però els volem viure amb unes bones condicions físiques i mentals. Fer anys no hauria de ser incompatible amb gaudir de la vida sense dependències. Aquesta hauria de ser una prioritat en els programes i les accions socials dels diferents governs.
Però si som justos, aquest objectiu no depèn únicament de les polítiques econòmiques, socials i sanitàries que s’impulsin des de cada país. La població en general també té una petita part de responsabilitat a l’hora de cuidar-se. La nostra salut depèn en part de nosaltres. Del que fem i del que no fem. Hem de tenir hàbits saludables, hauríem de fer exercici físic de manera regular, i si pot ser, aquesta activitat hauria de ser programada i dirigida per professionals. Tenir una actitud positiva a l’hora d’afrontar els reptes de cada dia i l’alegria de fer anys també ens ajudarà a assolir aquest objectiu.
La ciència ens parla clar. Hi ha prou treballs de metges i investigadors que ens diuen que la pràctica de l’exercici físic programat pot arribar a ser tan eficaç com un medicament. Aquest exercici ajuda a mantenir un bon estat físic i mental de qui el practica.
El programa ha de tenir activitats on es treballin capacitats físiques com la força, la resistència o la flexibilitat, i que en la pràctica s’introdueixin exercicis cognitius.
Al DiR sempre ens ha mogut la sensibilitat d’enfocar i de promoure hàbits de vida saludable a la població en general. Molt abans que es comencés a parlar del que avui es coneix com a ‘envelliment actiu’, el DiR ja va crear sessions específiques per a les persones grans i per a la població especial. En els nostres Clubs, aquesta oferta es coneix com el programa ‘Cuida’t’. Es tracta de diferents activitats dirigides, amb suport musical, creades per a donar solució als adults sènior, tant als que fa anys que practiquen exercici físic, com als que s’incorporen a aquesta pràctica després de molts anys d’inactivitat física. Aquesta oferta també s’adreça a les persones amb patologies que necessitin fer exercici evitant qualsevol risc de lesió. És el cas de l’artrosi, l’artritis, les pròtesis, els problemes d’esquena, de cervicals o lumbars, així com la hipertensió.
Podràs trobar les diferents sessions del programa ‘Cuida’t’ en tots els clubs DiR en horari de matins, i encara que totes tenen alguna cosa en comú, es poden adaptar al públic de cada club i a les seves necessitats. Pots seguir les sessions de manera presencial, però també en directe des de la plataforma DiRaCasa i des d’altres clubs DiR a través de l’streaming. Per tant, si es volen reduir i retardar les possibles dependències físiques i mentals s’ha de portar una vida activa i saludable.
En definitiva, “un bon punt de partida pot ser comprendre que l’edat avançada no implica diferències de tracte ni de drets. Els grans són persones actives i capaces, que han de viure en condicions dignes i gaudir de la seva llibertat”. Aconseguir-ho comença en nosaltres mateixos.
Toni Giménez, tècnic especialista en activitat física per a gent gran.
https://www.dir.cat/es/fitness-barcelona/cuidat
https://diracasa.com/ca
Què en penses?